PAGÈS.- (Davant del palau reial)
Senyor rei del Matalgram
una llebre tinc al camp, que em pastura la verdura
i se’n menja l’enciam!
senyor rei, senyor reiàs,
que em voldríeu deixar els gossos?
REI ( Fent badalls).- Aaaah! No… que ara esmorzen!
PAGÈS.- Ai! Ai! Ai! Ai, ai, ai, ai!
LLEBRE.- He, he! Quin tip! Cebes, enciams, coliflors, faves, julivert…
PAGÈS (Més amoïnat.).- Ai, llebreta! Ai, llebreta! No vols pas fugir del camp?
LLEBRE.- Ni amb un flabiol sonant!
PAGÈS.- I si els gossos del rei vénen?
LLEBRE.- No vindran, que prou son tenen!
PAGÈS.- I si els gossos del rei van?
LLEBRE.- Faré cara de gegant!
PAGÈS.- Senyor rei del Matalgram
Una llebre tinc al camp, que em pastura la verdura
i se’m menja l’enciam!
senyor rei, senyor reiàs
que em voldríeu deixar els gossos?
REI.- Aaaaaah! No… que ara dinen
PAGÈS.- Ai!, Ai!, Ai! Ai, ai, ai, ai!
LLEBRE.- He! He! He! Bròquils, alls, bledes, espinacs, bitxos… Quin tip! He! He!
PAGÈS.- Ai, llebreta! Ai, llebreta! No vols pas fugir del camp?
LLEBRE.- Ni que m’ho diguis cantant!
PAGÈS.- I si els gossos del rei vénen?
LLEBRE.- Ja veurem quin posat treuen!
PAGÈS.- I si els gossos de rei van?
LLEBRES.- Ells també s’atiparan!
PAGÈS.- Senyor rei de Matalgram
una llebre tinc al camp
que em pastura la verdura i se’m menja l’enciam!
senyor rei, senyor reiàs
que em voldríeu deixar els gossos?
REI.- Aaaaaaaaaaaah! Ara…vénen.
( Surten dos gossos, bordant, empaiten la llebre i després d’unes quantes corregudes l’atrapen, un per les orelles i l’altra per la cua.)
I.- Ja la tinc!
II.- Ja és meva!
I.- Jo l’he vista primer!
II.- I bé, jo l’he atrapada!
I.- És meva!
II.- És meva!
REI.- Com, que és vostra? És meva, perquè sou els meus gossos i tot el que teniu és meu.
PAGÈS.- Ja em perdonarà el senyor rei, però aquesta llebre és meva perquè era el meu camp.
I-II.- És meva, perquè jo l’he caçada!
REI.- Tot el que teniu és meu!
TOTS QUATRE.-Ésmeva! Meva!
( És donen cops de ceptre, de força i de cua.)
LLEBRE.- Prou! Perdonin el senyor rei, el senyor pagès i els gossos, però si voleu jo us puc dir com s’ha de fer per a saber de qui sóc.
REI.- Com?
PAGÈS.- Digues!
I-II.- Què parli! Què parli!
LLEBRE.- Que ho decideixi la sort! Cadascú de vosaltres es tapa els ulls amb un mocador, ben ulltapats us poseu en rotllana al voltant meu i quan jo hagi comptat fins a tres us llanceu damunt meu, i qui m’agafi primer se’m menjarà. Què hi dieu?
I-II.- Fet! Ja ho podem provar!
REI.- Molt bé!
PAGÈS.- Mmm, si no hi ha remei…
( Se’n va tots quatres a tapar-se els ulls. La llebre prepara el sac que el pagès duia al principi. Tornen tots quatres a empentes i rodolons perquè no s’hi veuen. La llebre els va col.locant al seu lloc, en cercle.)
LLEBRE.- He! He! Tu, aquí! Tu aquí! Esteu a punt?
TOTS QUATRES.- Sí!
LLEBRE.- Una! Dues! Tres!
( Fa un bot i surt de dins del cercle. Els altres s’hi tiren al damunt i s’agafen entre ells.)
PAGÈS.- Ja et tinc!
REI.- Ja ets meva!
II.- Ai! Qui m’agafa? Deixeu-me estar!
REI.- (Donant un cop de ceptre al pagès.) Ah, té llebreta!
PAGÈS.- ( Donant cop de forca al gos i parant el sac.) Ei, gos! Sóc d’aquí!
( El gos I es fica dins del sac fent un crit. El mateix joc amb tots els altres.)Ei pagès! Que sóc aquí! Ep,rei! Sóc aquí!( Tots van a parar al sac. La llebreta el lliga i penjant-lo fora de l’escenari, diu.) Tots quatre al sac! Un rei que tot ho volia perquè el camp era seu, uns gossos que tot ho volien perquè tenien fortes les dents, tots quatres al sac i ben lligats!
I ara, què en faig del sac? ( I es dóna l’oportunitat que cada espectador hi digui la seva.)
Veterano
Asiduo
Clásico
Muerto por dentro
Freak