EL POST DE LA NOSTRA LLENGUA

nik hire muelateen kakatu egin diot

patatas con jamón para todos

vai o demo troll do diaño, deica agora imos falar en catalán ou ó menos traducide as patochadas que escribides ho
 
L'entrecuix rebuznó:
Ai, aquest jovenívol vailet d'enllà on mor lo sol, que el sentit no albira del que xerrem i podem burxar-lo per poc que ho fem d'aital manera que no ens pugui transcriure.

:D

a ell encara li entenem pitjor, no t'esforcis gaire
 
Frikatxu rebuznó:
L'entrecuix rebuznó:
Ai, aquest jovenívol vailet d'enllà on mor lo sol, que el sentit no albira del que xerrem i podem burxar-lo per poc que ho fem d'aital manera que no ens pugui transcriure.

:D

a ell encara li entenem pitjor, no t'esforcis gaire

No, el basc no, l'altre
 
L'entrecuix rebuznó:
Frikatxu rebuznó:
L'entrecuix rebuznó:
Ai, aquest jovenívol vailet d'enllà on mor lo sol, que el sentit no albira del que xerrem i podem burxar-lo per poc que ho fem d'aital manera que no ens pugui transcriure.

:D

a ell encara li entenem pitjor, no t'esforcis gaire

No, el basc no, l'altre

Ah, ja, al de la ciutat que no va ésser construïda en un intèrval de temps de seixanta minutets
 
Frikatxu rebuznó:
L'entrecuix rebuznó:
Frikatxu rebuznó:
L'entrecuix rebuznó:
Ai, aquest jovenívol vailet d'enllà on mor lo sol, que el sentit no albira del que xerrem i podem burxar-lo per poc que ho fem d'aital manera que no ens pugui transcriure.

:D

a ell encara li entenem pitjor, no t'esforcis gaire

No, el basc no, l'altre

Ah, ja, al de la ciutat que no va ésser construïda en un intèrval de temps de seixanta minutets

es nin,es nin
 
L'entrecuix rebuznó:
Al del regne del fèlid.

El vell aquest que dus a l´avatar qui coi és? Em sona o de "Nissaga de poder" o aquell que va matar a 2 tios a casa seva.
 
L'entrecuix rebuznó:

Compte amb el frikatxu, és franquista, mig gay, gran, és un tio que té els seus anys, i li molen els xavals joves com tu.
 
si peluqueria de gente es perruqueria , peluqueria canina es hombruqueria?

dios que jartones de reir cuando veia esos carteles :lol:
 

Ets un admirador d'en Silo? Li puc demanar una dedicatoria si et fa il·lusió.
 
Kaladze rebuznó:
L'entrecuix rebuznó:

Compte amb el frikatxu, és franquista, mig gay, gran, és un tio que té els seus anys, i li molen els xavals joves com tu.

Mira que n'ets de burro, nen; l'únic que ha parat per aquí mallorquí i amb anys és en molay

Jo ni sóc de mallorca ni tinc tants anys


PD: ves a prendre per on t'agrada marieta.
 
Il·lustrem-nos tots amb les glosses del Mestre d'Ors, procuraré posar-ne una cada dia. Procurem aprofitar-les.

noucentisme.jpg


Una necessitat física

Les següents paraules són d'un rus: "Les quatre generacions qui van d'Alexandre a Antiocus el Gran i d'Aristòtil a Eratostheni produïren una quantitat tan inversemblanta d'homes superiors que, després d'això, la decadència era, per a dir-ho aixís, com una necessitat física."

Ara jo sento que alguna cosa d'anàleg, però en sentit contrari, s'ha produït al nostre país. I penso que aquesta ha d'ésser per a nosaltres una raó d'optimisme trascendental.

En quatre generacions, havem acumulat tal cantitat de desig, de voler, tant d'esforç aparentment inútil, que, necessàriament aquesta energia ha d'ésser emmagatzemada a alguna part; i arribarà un punt en què l'ascensió se'ns imposarà "com una necessitat física".

Perquè, en la història íntima de les coses, cap esforç és perdut; com cap dilapidació és massa de pressa compensada. Els sigles que seguiren a Alexandre foren dilapidadors; i això se pagà ab una caiguda. Nosaltres, en canvi, havem sembrat més que no hem collit. Però vindrà que ens ho trobarem tot plegat, tard o d'hora.

20-I-1912
 
qui és l'autor? perquè el missatge és clarament de perdedor. Barreja les ganes de voler ser una mica amb la realitat

no crees que això va a succeir avui en occident. Tot el continent és decadent i damunt ha pretès solucionar el futur amb els models socials i estatals equivocats

si això aquesta mal escrit us jodeis que és el que dóna de si el traductor. però que aneu a entendre que és el que vull dir tambien és veritat
 
Amb gran joi i grandesa descobrisc aquest fil al nostre estimat fòrum.

Us demane a tots si us plau que com a bons veïns llingüístics que som, procurem d'estar de la propera i millor forma en què pugam. Confie en que açò esdevindrà en un magnífic indret per al col·loqui i les disquisicions de les bones gents de qui ens envoltem.

Tanmateix, us rogaria que no estalviareu insults si calem; sigam naturals i que no ens manque la força, doncs la feblesa és propia de l'enemic fosc i llunyà, pou de tots els nostres mals; per ahir, avui i per sempre, el maleït castellà.

Apa.
 
brus lee2 rebuznó:
qui és l'autor? perquè el missatge és clarament de perdedor. Barreja les ganes de voler ser una mica amb la realitat

no crees que això va a succeir avui en occident. Tot el continent és decadent i damunt ha pretès solucionar el futur amb els models socials i estatals equivocats

si això aquesta mal escrit us jodeis que és el que dóna de si el traductor. però que aneu a entendre que és el que vull dir tambien és veritat

Per això cal inspirar-nos en qualsevol cosa anterior a la merda del XX i de part del XIX.


Aplaudiments d'altra banda per al Timothy. Continuem.


La salivera de cervell

Estudiem dels grecs la literatura i les arts. La filosofia, també. Però lo que no estudiem prou és la ciència. Déu sap, però pot devenir la geometria grega, per exemple, limfa i font viva de lo que anomenem "humanitats" -és a dir, d'aristocràcia de pensament, formada per la constant comunicació de cada pensament d'home ab el dels gloriosos passat.

Aquesta injustícia envers una de les més substantives creacions espirituals del poble que ens és pare i senyor, se'ns mostra com a general. Però a Espanya, el desconeixement de la ciència grega arriba als límits de lo més trist. Tota persona culta s'avergonyiria aquí de no conèixer la Venus de Milo. Hi ha en canvi molts doctors en Ciència que no han saludat els Elements d'Euclidi.

Me direu que el contingut, que els Elements d'Euclidi, han passat a un tractat qualsevol de matemàtiques elementals. Sí, però no és lo mateix. No és lo mateix trobar-ho en un tractadet elemental que trobar-lo en el pare Euclidi. Les fórmules diuen una mateixa cosa: a voltes, la demostren igualment. Però ab diferenta sabor. I pot dir-se, sense massa paradoxa, que allò que nodreix, tant en les menges espirituals com en les físiques, és la sabor.

La sabor de les formes euclidianes quan arriben, anònimes, a un tractadet elemental, a revelació, a cosa dogmàtica a veritat natural, a natura. Mentres que quan se troben a Euclidi mateix, tenen un gust, deliciós i picant, a invenció, a ciència que es fa, a veritat humana, a cultura. És a dir, que, en un cas, inviten a la inèrcia mental: en altre, a l'activitat mental i -per dir-ho d'una manera pintoresca, encara que sens dubte massa barroca -fan venir salivera de cervell.

Aquesta salivera de cervell és la més important de la vida científica. El pitjor mal que patim nosaltres consisteix en una falta de salivera de cervell. Res millor per a d'ella gorir de l'estudi, la popularisació de la ciència grega... -I vet aquí encara un argument en favor de l'ensenyança de llengües clàssiques, argument a afegir dins la sèrie dels aportats per Henrí Poincaré, en un article a què el Glosari feia referència darrerament.

31-I-1912
 
Timothy Leary rebuznó:
Amb gran joi i grandesa descobrisc aquest fil al nostre estimat fòrum.

Us demane a tots si us plau que com a bons veïns llingüístics que som, procurem d'estar de la propera i millor forma en què pugam. Confie en que açò esdevindrà en un magnífic indret per al col·loqui i les disquisicions de les bones gents de qui ens envoltem.

Tanmateix, us rogaria que no estalviareu insults si calem; sigam naturals i que no ens manque la força, doncs la feblesa és propia de l'enemic fosc i llunyà, pou de tots els nostres mals; per ahir, avui i per sempre, el maleït castellà.

Apa.

quina barreja de dialectes de parles, compare!
 
Arriba Pie