EL POST DE LA NOSTRA LLENGUA
- Iniciador del tema ruben_clv
- Fecha de inicio
jayavarman7
Forero del todo a cien
- Registro
- 23 Ago 2006
- Mensajes
- 419
- Reacciones
- 0
Interessant contra manifest... Però em sembla que tots dos manifestos són bastant estúpids...
Veterano
Novato de mierdaFórums en català
Trobo molt bona idea d'encetar un fil en català, però va en contra d'allò que en penso és la xarxa interactiva, a Internet, hom no busca que li parlin en una llengua o una altra, sino poder parlar de coses interessants sigui quina sigui la llengua. Ës a dir que potser cal mirar el contingut i no el continent (la llengua), no servirà de res un fil en català si el seu contingut son bestieses. DE moment per a la única cosa que ha servit és per a que 4 capolls saltin a la grenya amb els seu discurs de victimisme castellà que ja n'estem farts... el castellà, per comptes del català, és una cultura i una llengua d'una salut envejable (tot i que no en tots els aspectes), el català també gosa de bona salut tenint en compte el nombre de parlants que té, però els seus grans problemes son mantenir la posició al costat de llengues gegants (castellà, francès, anglés) cosa que no li passa per exemple al Finès (dons les seves veïnes son llengues com el suec, el rus, etc) o al txec (que conviu amb llengues no gegants llevat l'alemany).
D'aquesta manera ens trobem amb que llengues que parlen menys persones que el català tenen molt bona salut per la manca d'amenaça d'extinció per part dels seus veïns i també, per suposat, pq comunitats molt menys petites tenen administracions prou poderoses per a poder-les defensar, no com el català que els seus gobers autonòmics poden fer poc (com a Catalunya) i no volen fer gaire (com a València o Balears) tret de crear enfronaments 'cultural-fraticides' i un estat, l'Espanyol, que només la defensa com a tret folklòric i cultural no com una llengua vehicular de primera classe, només per tal de crear certa imatge de respetuositat i multiculturalitat falsa.
Espero haver posat una mica de contingut a aquest fil, espero que hi hagi contribucions, és un tema bastant interessant (almenys per a mi).
Bona nit.
Trobo molt bona idea d'encetar un fil en català, però va en contra d'allò que en penso és la xarxa interactiva, a Internet, hom no busca que li parlin en una llengua o una altra, sino poder parlar de coses interessants sigui quina sigui la llengua. Ës a dir que potser cal mirar el contingut i no el continent (la llengua), no servirà de res un fil en català si el seu contingut son bestieses. DE moment per a la única cosa que ha servit és per a que 4 capolls saltin a la grenya amb els seu discurs de victimisme castellà que ja n'estem farts... el castellà, per comptes del català, és una cultura i una llengua d'una salut envejable (tot i que no en tots els aspectes), el català també gosa de bona salut tenint en compte el nombre de parlants que té, però els seus grans problemes son mantenir la posició al costat de llengues gegants (castellà, francès, anglés) cosa que no li passa per exemple al Finès (dons les seves veïnes son llengues com el suec, el rus, etc) o al txec (que conviu amb llengues no gegants llevat l'alemany).
D'aquesta manera ens trobem amb que llengues que parlen menys persones que el català tenen molt bona salut per la manca d'amenaça d'extinció per part dels seus veïns i també, per suposat, pq comunitats molt menys petites tenen administracions prou poderoses per a poder-les defensar, no com el català que els seus gobers autonòmics poden fer poc (com a Catalunya) i no volen fer gaire (com a València o Balears) tret de crear enfronaments 'cultural-fraticides' i un estat, l'Espanyol, que només la defensa com a tret folklòric i cultural no com una llengua vehicular de primera classe, només per tal de crear certa imatge de respetuositat i multiculturalitat falsa.
Espero haver posat una mica de contingut a aquest fil, espero que hi hagi contribucions, és un tema bastant interessant (almenys per a mi).
Bona nit.
uvatha rebuznó:
En el cas de Finlàndia, el finés és la única llengua oficial (potser a les parts on es parla suec des de l'edat mitjana són totes dúes cooficials). A catalunya el català no és l'única llengua oficial, per això és que ha de "competir".
L'IEC pacta amb Google publicar a Internet part del seu fons
Unes 3.000 obres podran ser consultades de forma totalment gratuïta
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i Google han arribat a un acord pel qual es digitalitzaran i publicaran a Internet unes 3.000 obres pertanyents al fons de la institució normativa de la llengua catalana. Aquestes obres podran ser consultades arreu del món de forma totalment gratuïta i en algun cas fins i tot es podran desacarregar.
Les obres completes i la Gramàtica Catalana de Pompeu Fabra, així com l'Arquitectura romànica a Catalunya, de Puig i Cadafalch, són dues de les obres que podran consultar-se per Internet. El fons de publicacions de l'IEC es va començar a constituir l'any 1907 i està format per monografies de tots els àmbits del coneixement, des de la història, la filologia o la investigació científica fins a l'anàlisi sociològic més recent.
Entre les obres destacades, a més de les ja citades, es troben el Corpus Vitrearum Medii Aevi (recopilació de vitralls medievals de Catalunya), els estudis dels Arxius de l'Institut de Ciències, amb més d'un centenar de treballs i estudis d'experts de diferents àmbits científics, l'Atles lingüístic del domini català o la Ciència en la història dels Països Catalans.
Per al president de l'IEC, Salvador Giner, l'acord d'avui "és un clar exemple de l'aposta de l'Institut per potenciar la presència de la institució i la del coneixement que genera a la xarxa". De la seva banda, el responsable de recerca de llibres de Google, Luis Collado, creu que l'acord signat avui "posa de manifest l'aposta de Google perquè la llengua catalana tingui una major presència a Internet, amb continguts de gran valor històric, cultural i científic" i ha ressaltat la importància que "qualsevol persona al món" tingui accés "a continguts en l'idioma del seu interès".
Aquest acord se suma al signat el gener de l'any passat entre cinc biblioteques catalanes, entre elles la Biblioteca de Catalunya, perquè més de 300.000 llibres, no subjectes a drets d'autor, estiguin a disposició de milions de persones de tot el món a través d'Internet.
Unes 3.000 obres podran ser consultades de forma totalment gratuïta
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i Google han arribat a un acord pel qual es digitalitzaran i publicaran a Internet unes 3.000 obres pertanyents al fons de la institució normativa de la llengua catalana. Aquestes obres podran ser consultades arreu del món de forma totalment gratuïta i en algun cas fins i tot es podran desacarregar.
Les obres completes i la Gramàtica Catalana de Pompeu Fabra, així com l'Arquitectura romànica a Catalunya, de Puig i Cadafalch, són dues de les obres que podran consultar-se per Internet. El fons de publicacions de l'IEC es va començar a constituir l'any 1907 i està format per monografies de tots els àmbits del coneixement, des de la història, la filologia o la investigació científica fins a l'anàlisi sociològic més recent.
Entre les obres destacades, a més de les ja citades, es troben el Corpus Vitrearum Medii Aevi (recopilació de vitralls medievals de Catalunya), els estudis dels Arxius de l'Institut de Ciències, amb més d'un centenar de treballs i estudis d'experts de diferents àmbits científics, l'Atles lingüístic del domini català o la Ciència en la història dels Països Catalans.
Per al president de l'IEC, Salvador Giner, l'acord d'avui "és un clar exemple de l'aposta de l'Institut per potenciar la presència de la institució i la del coneixement que genera a la xarxa". De la seva banda, el responsable de recerca de llibres de Google, Luis Collado, creu que l'acord signat avui "posa de manifest l'aposta de Google perquè la llengua catalana tingui una major presència a Internet, amb continguts de gran valor històric, cultural i científic" i ha ressaltat la importància que "qualsevol persona al món" tingui accés "a continguts en l'idioma del seu interès".
Aquest acord se suma al signat el gener de l'any passat entre cinc biblioteques catalanes, entre elles la Biblioteca de Catalunya, perquè més de 300.000 llibres, no subjectes a drets d'autor, estiguin a disposició de milions de persones de tot el món a través d'Internet.
semensatan
Freak
- Registro
- 31 Jul 2006
- Mensajes
- 9.187
- Reacciones
- 410
Aviu he vist una publicitat de Nokia que porta un mapa en catala. Em pregunte que pensaran el meus amics britanics d'aixo.
A mi me ha fet molta il.lusio.
A mi me ha fet molta il.lusio.
Loles como pajas muahaha
La mujer de Carmelo González presenta una demanda de divorcio por "utilizar" a sus hijos - Libertad Digital - Sociedad
<!-- OJD VERSION="1.2" --><!-- left column --> <!-- top article --> <!-- article image -->
<!-- article text -->
DICE QUE ESTÁ "OBSESIONADO" POR SU "CRUZADA"<script language="JavaScript"> <!-- var IVW="http://libertaddigital.ojdinteractiva.com/cgi-bin/ivw/CP/Desarrollo_noticia_Sociedad::desanoti;"; document.write("<img src=\""+IVW+"?r="+escape(document.referrer)+"\"width=\"0\" height=\"0\">"); // --> </script>
<noscript>
</noscript> <!-- /OJD -->
La mujer de Carmelo González presenta una demanda de divorcio por "utilizar" a sus hijos
Carmelo González, aquel padre que hizo una huelga de hambre en el mes de junio de 2006 para que sus hijos pudieran estudiar en castellano en Cataluña, podría perderlos ahora ante una demanda de divorcio presentada por su esposa. Según informa El Mundo, ésta le acusa de estar "obsesionado" con la política lingüística de la Generalidad y sufrir una "inadaptación social" que ha provocado problemas a sus hijos en el centro educativo.
<!-- list with bg-images -->
<center><noscript>
</noscript> </center>
<!-- --> <!-- </div>--> (Libertad Digital) En la demanda de divorcio que ha presentado el abogado se acusa a Carmelo González de estar "obsesionado" contra todo lo que tenga que ver con el catalán lo cual, dicen, podría provocarle problemas a la hora de cuidar a sus dos hijos, por los que hace poco más de dos años luchó para que se les permitiera estudiar en castellano.
Según señala este lunes el diario El Mundo, la mujer y su defensa intentan aprovechar cualquier reivindicación política y los correos electrónicos personales de González para impulsar la demanda. Entre sus estrategias, le acusan de utilizar a su hija, a la que mencionan en varios párrafos del escrito, un extremo que rechaza porque en ningún momento la ha mostrado en público ni en foto y tampoco ha dado su nombre. También apuntan que el demandado "no permite a sus propios hijos relacionarse con ninguna persona o amigo que hable en catalán" y le acusan de "haberse enemistado con la dirección del centro escolar" al que acuse su hija, un extremo que él niega.
En la demanda se incluyen correos electrónicos personales entre la pareja y El Mundo refleja que en uno de ellos, Carmelo González le reprocha a su mujer que organizara la fiesta de cumpleaños en un centro "que sólo se anuncia en catalán". También se refiere a sus palabras cuando se presentó como candidato por Ciutadans en Sitges. La acusación dice que González "entiende que hoy en día nuestro país lo rige un sistema fascista" porque aquel día dijo que "nosotros defendemos el cumplimiento de la Ley en Cataluña y el respeto a sus órganos soberanos de gobierno. ¿Ellos qué defienden? ¿Quiénes son los fascistas".
La mujer de González también presenta entre los documentos la demanda que ambos presentaron ante el Departamento de Educación de la Generalidad. Lo curioso de todo esto es que en dicho documento –que usan para probar el extremismo al que ha llegado el padre– también está la firma de la mujer de Carmelo González.
La mujer de Carmelo González presenta una demanda de divorcio por "utilizar" a sus hijos - Libertad Digital - Sociedad
<!-- OJD VERSION="1.2" --><!-- left column --> <!-- top article --> <!-- article image -->
<!-- article text -->
DICE QUE ESTÁ "OBSESIONADO" POR SU "CRUZADA"<script language="JavaScript"> <!-- var IVW="http://libertaddigital.ojdinteractiva.com/cgi-bin/ivw/CP/Desarrollo_noticia_Sociedad::desanoti;"; document.write("<img src=\""+IVW+"?r="+escape(document.referrer)+"\"width=\"0\" height=\"0\">"); // --> </script>
La mujer de Carmelo González presenta una demanda de divorcio por "utilizar" a sus hijos
Carmelo González, aquel padre que hizo una huelga de hambre en el mes de junio de 2006 para que sus hijos pudieran estudiar en castellano en Cataluña, podría perderlos ahora ante una demanda de divorcio presentada por su esposa. Según informa El Mundo, ésta le acusa de estar "obsesionado" con la política lingüística de la Generalidad y sufrir una "inadaptación social" que ha provocado problemas a sus hijos en el centro educativo.
<!-- list with bg-images -->
- <tpl:showif:op_rel> </tpl:showif:op_rel>
<center><noscript>
<!-- --> <!-- </div>--> (Libertad Digital) En la demanda de divorcio que ha presentado el abogado se acusa a Carmelo González de estar "obsesionado" contra todo lo que tenga que ver con el catalán lo cual, dicen, podría provocarle problemas a la hora de cuidar a sus dos hijos, por los que hace poco más de dos años luchó para que se les permitiera estudiar en castellano.
Según señala este lunes el diario El Mundo, la mujer y su defensa intentan aprovechar cualquier reivindicación política y los correos electrónicos personales de González para impulsar la demanda. Entre sus estrategias, le acusan de utilizar a su hija, a la que mencionan en varios párrafos del escrito, un extremo que rechaza porque en ningún momento la ha mostrado en público ni en foto y tampoco ha dado su nombre. También apuntan que el demandado "no permite a sus propios hijos relacionarse con ninguna persona o amigo que hable en catalán" y le acusan de "haberse enemistado con la dirección del centro escolar" al que acuse su hija, un extremo que él niega.
En la demanda se incluyen correos electrónicos personales entre la pareja y El Mundo refleja que en uno de ellos, Carmelo González le reprocha a su mujer que organizara la fiesta de cumpleaños en un centro "que sólo se anuncia en catalán". También se refiere a sus palabras cuando se presentó como candidato por Ciutadans en Sitges. La acusación dice que González "entiende que hoy en día nuestro país lo rige un sistema fascista" porque aquel día dijo que "nosotros defendemos el cumplimiento de la Ley en Cataluña y el respeto a sus órganos soberanos de gobierno. ¿Ellos qué defienden? ¿Quiénes son los fascistas".
La mujer de González también presenta entre los documentos la demanda que ambos presentaron ante el Departamento de Educación de la Generalidad. Lo curioso de todo esto es que en dicho documento –que usan para probar el extremismo al que ha llegado el padre– también está la firma de la mujer de Carmelo González.
- Registro
- 17 Nov 2005
- Mensajes
- 11.411
- Reacciones
- 58
K-L rebuznó:
Normal. Yo todavía no entiendo cómo es posible que haya gente que no quiere que sus hijos aprendan idiomas. Más aún cuando está demostrado que aprender varios idiomas favorece y facilita el aprendizaje de otros.
Enric Vila
Vinc d’un debat sobre la recuperació de la memòria històrica a la tele. El tema principal ha estat el jutge Garzón, que acaba d’obrir, en el moment que escric això, un procés contra el franquisme. Desconec les intencions del jutge, els afanys personals o de grup que l’han instigat a obrir una caixa dels trons com aquesta, però em sembla que estarem distrets una temporada. Després de 30 anys, els pilars de l’Espanya postfranquista comencen a fer figa. El suposat miracle econòmic, basat en el totxo i en les privatitzacions, ha trobat el seu límit. Si en el pla material la cultura de la picaresca i l’especulació que fins ara ha sustentat l’economia espanyola és un llast per afrontar la crisi mundial, en el pla espiritual, la famosa reconciliació nacional comença a trontollar i aviat es veurà que només va servir perquè els franquistes i els comunistes es tapessin mútuament les vergonyes i,esclar, per prorrogar uns quants anys el protagonisme lamentable de l’exèrcit espanyol.
En el fons, Garzón només s’ha avançat a un procés inevitable. Era cantat que una reconciliació tancada en fals, a punta de pistola, no duraria sempre. Com deia, no sé què pretén Garzón, suposo que salvar la justícia espanyola, que és una justícia difícil de salvar, potser impossible, després de tants segles de polítiques mesquines que només han servit per embolicar més i més en la possibilitat d’una convivència positiva entre els diferents països de la península ibèrica. Garzón fa la impressió de ser un d’aquests castellans afrancesats, que des del segle XVIII tracten d’arrencar el seu poble de la mandra i la irracionalitat. Se’n sortirà? No ho sé. En tot cas, a mi em fa patir que els catalans ens deixem segrestar per una dialèctica que no és la nostra.
L’altre dia mateix llegia un article de l’Hilari Raguer a La Vanguardia que em va frapar. Explicava per què és important remenar la memòria tant com calgui, fins a fer aflorar el dolor i les pors. Posava l’exemple d’una nena, companya seva de l’escola, que la mestre va fer plorar durant un bombardeig per evitar que quedés irremeiablement traumatitzada. Les emocions fortes que no s’exterioritzen a la llarga donen problemes, això està més que estudiat. El que em va frapar és que un catalanista com Raguer parlés de la guerra civil i del franquisme com si hagués afectat tots els espanyols per igual. El mateix m’ha passat en el debat d’aquesta nit. Hi havia dos castellans i tres catalans. Els dos castellans discutien sobre dels dos bàndols de la guerra civil i el franquisme sense anar més enllà. Els catalans també. Els meus esforços per introduir les especificitats que el tema planteja a Catalunya, especialment si es tracta d’obrir un judici per crims contra la humanitat, com pretén Garzón, no van comoure ningú. Després, algunes persones encara m’han dit que les meves referències al cas català estaven fora de lloc.
Aquesta actitud em sembla un error. Si a Madrid es posen a desenterrar els morts no podem deixar que es quedin a mig camí. La història dels dos bàndols, que és la història amb què ens emboliquen els castellans amb les seves atàviques disputes, no serveix per explicar la Catalunya d’avui. Que va participar en l’organització de l’alçament, Cambó? Que va ser afusellat per republicà, Companys? Carrasco i Formiguera, no era de dretes i creient, per què el van afusellar els franquistes? Maurici Serrahima no era republicà, per què el van empresonar els comunistes? És sabut que no hi hauria hagut guerra civil si la insurrecció hagués triomfat a Catalunya. És sabut que la caiguda de Catalunya va ser decisiva, i que Madrid no la va deixar caure per què sí. És sabut que la República a Catalunya la va proclamar un senyor que es deia Macià i que era separatista. Per què un col•laboracionista del franquisme com Sentís em va dir que la guerra civil havia estat una cosa de castellans? Per què Baroja va escriure: "Los rojos dicen que Cataluña y Valencia se harán independientes y llegarán a conquistar el resto de España, transformándola en un país federal." Per què els franquistes deien allò de antes roja que rota? Per què ho deien en castellà i per què Fraga, quan era ministre d’informació, va advertir a l’editor de Pla, Josep Maria Cruzet, que ja havia agafat el fusell una vegada per assegurar la unitat d’ESpanya i que si calia el tornaria a agafar?
Ben segur que els republicans i els franquistes castellans tenen moltes coses a retreure’s i a perdonar-se, però el seu procés de reconciliació és molt més senzill que el nostre.
La memòria que surti d’aquest procés de revisió no pot deixar de banda el cas català, si és que els catalans volem seguir existint, si és que Catalunya vol seguir tenint alguna personalitat política. Som memòria. Existim perquè recordem, perquè la memòria ens permet establir una continuitat amb el que érem ahir. Els qui controlen els relats sobre el passat són els qui defineixen les discussions del present i els seus enfocaments. N’hi ha prou de passejar-se per l’Estat i veure l’impacte que la guerra i el franquisme van tenir en el paisatge i la demografia per veure qui ha pagat les conseqüències d’aquella insurrecció contra la legalitat i d’aquella dictadura: és casualitat que siguin els mateixos territoris que pateixen el dèficit fiscal, els mateixos que van ser derrotats el 1714? Per què els morts de Paracuellos o l’assassinat de Lorca són més importants que l’intent d’extermini cultural perpetrat pel franquisme i l’intent de repoblació iniciat per Negrín als països catalans? Per què la néta de Companys ha d’anar a pidolar, després de 30 anys de democràcia, el perdó de l’estat espanyol? Per què la Constitució prohibeix la federació d’autonomies? Per què, en comptes de disculpar-se, com els alemanys amb els jueus, els castellans continuen insistint en el seu imperialisme cultural i lingüístic sense posar-se vermells de vergonya?
Ja pot parlar Mas d’un nou despertar del poble de Catalunya, ja pot parlar Puigcercós de la seva república de valors, ja poden alguns agitar la terregada catalana contra Montilla i d’altres parlar d’un sol poble, que si no afrontem el problema de fons, que és de memòria i, per tant, de marc mental, d’assumir que som un país i que Franco ha mort però la seva màxima obsessió continua viva, els castellans continuaran fent in eternum de policies d’Espanya, trepitjant flors sense ni tant sols adonar-se’n, encara en nom de la justícia i la llibertat, i nosaltres seguirem llanguint en la nostra superficialitat espantosa i les mateixes discussions de sempre, amb el discurs segrestat pel nacionalisme franquista, cada dia més puerils, més arraconats en el ghetto, més pessimistes. Més colonitzats.
Vinc d’un debat sobre la recuperació de la memòria històrica a la tele. El tema principal ha estat el jutge Garzón, que acaba d’obrir, en el moment que escric això, un procés contra el franquisme. Desconec les intencions del jutge, els afanys personals o de grup que l’han instigat a obrir una caixa dels trons com aquesta, però em sembla que estarem distrets una temporada. Després de 30 anys, els pilars de l’Espanya postfranquista comencen a fer figa. El suposat miracle econòmic, basat en el totxo i en les privatitzacions, ha trobat el seu límit. Si en el pla material la cultura de la picaresca i l’especulació que fins ara ha sustentat l’economia espanyola és un llast per afrontar la crisi mundial, en el pla espiritual, la famosa reconciliació nacional comença a trontollar i aviat es veurà que només va servir perquè els franquistes i els comunistes es tapessin mútuament les vergonyes i,esclar, per prorrogar uns quants anys el protagonisme lamentable de l’exèrcit espanyol.
En el fons, Garzón només s’ha avançat a un procés inevitable. Era cantat que una reconciliació tancada en fals, a punta de pistola, no duraria sempre. Com deia, no sé què pretén Garzón, suposo que salvar la justícia espanyola, que és una justícia difícil de salvar, potser impossible, després de tants segles de polítiques mesquines que només han servit per embolicar més i més en la possibilitat d’una convivència positiva entre els diferents països de la península ibèrica. Garzón fa la impressió de ser un d’aquests castellans afrancesats, que des del segle XVIII tracten d’arrencar el seu poble de la mandra i la irracionalitat. Se’n sortirà? No ho sé. En tot cas, a mi em fa patir que els catalans ens deixem segrestar per una dialèctica que no és la nostra.
L’altre dia mateix llegia un article de l’Hilari Raguer a La Vanguardia que em va frapar. Explicava per què és important remenar la memòria tant com calgui, fins a fer aflorar el dolor i les pors. Posava l’exemple d’una nena, companya seva de l’escola, que la mestre va fer plorar durant un bombardeig per evitar que quedés irremeiablement traumatitzada. Les emocions fortes que no s’exterioritzen a la llarga donen problemes, això està més que estudiat. El que em va frapar és que un catalanista com Raguer parlés de la guerra civil i del franquisme com si hagués afectat tots els espanyols per igual. El mateix m’ha passat en el debat d’aquesta nit. Hi havia dos castellans i tres catalans. Els dos castellans discutien sobre dels dos bàndols de la guerra civil i el franquisme sense anar més enllà. Els catalans també. Els meus esforços per introduir les especificitats que el tema planteja a Catalunya, especialment si es tracta d’obrir un judici per crims contra la humanitat, com pretén Garzón, no van comoure ningú. Després, algunes persones encara m’han dit que les meves referències al cas català estaven fora de lloc.
Aquesta actitud em sembla un error. Si a Madrid es posen a desenterrar els morts no podem deixar que es quedin a mig camí. La història dels dos bàndols, que és la història amb què ens emboliquen els castellans amb les seves atàviques disputes, no serveix per explicar la Catalunya d’avui. Que va participar en l’organització de l’alçament, Cambó? Que va ser afusellat per republicà, Companys? Carrasco i Formiguera, no era de dretes i creient, per què el van afusellar els franquistes? Maurici Serrahima no era republicà, per què el van empresonar els comunistes? És sabut que no hi hauria hagut guerra civil si la insurrecció hagués triomfat a Catalunya. És sabut que la caiguda de Catalunya va ser decisiva, i que Madrid no la va deixar caure per què sí. És sabut que la República a Catalunya la va proclamar un senyor que es deia Macià i que era separatista. Per què un col•laboracionista del franquisme com Sentís em va dir que la guerra civil havia estat una cosa de castellans? Per què Baroja va escriure: "Los rojos dicen que Cataluña y Valencia se harán independientes y llegarán a conquistar el resto de España, transformándola en un país federal." Per què els franquistes deien allò de antes roja que rota? Per què ho deien en castellà i per què Fraga, quan era ministre d’informació, va advertir a l’editor de Pla, Josep Maria Cruzet, que ja havia agafat el fusell una vegada per assegurar la unitat d’ESpanya i que si calia el tornaria a agafar?
Ben segur que els republicans i els franquistes castellans tenen moltes coses a retreure’s i a perdonar-se, però el seu procés de reconciliació és molt més senzill que el nostre.
La memòria que surti d’aquest procés de revisió no pot deixar de banda el cas català, si és que els catalans volem seguir existint, si és que Catalunya vol seguir tenint alguna personalitat política. Som memòria. Existim perquè recordem, perquè la memòria ens permet establir una continuitat amb el que érem ahir. Els qui controlen els relats sobre el passat són els qui defineixen les discussions del present i els seus enfocaments. N’hi ha prou de passejar-se per l’Estat i veure l’impacte que la guerra i el franquisme van tenir en el paisatge i la demografia per veure qui ha pagat les conseqüències d’aquella insurrecció contra la legalitat i d’aquella dictadura: és casualitat que siguin els mateixos territoris que pateixen el dèficit fiscal, els mateixos que van ser derrotats el 1714? Per què els morts de Paracuellos o l’assassinat de Lorca són més importants que l’intent d’extermini cultural perpetrat pel franquisme i l’intent de repoblació iniciat per Negrín als països catalans? Per què la néta de Companys ha d’anar a pidolar, després de 30 anys de democràcia, el perdó de l’estat espanyol? Per què la Constitució prohibeix la federació d’autonomies? Per què, en comptes de disculpar-se, com els alemanys amb els jueus, els castellans continuen insistint en el seu imperialisme cultural i lingüístic sense posar-se vermells de vergonya?
Ja pot parlar Mas d’un nou despertar del poble de Catalunya, ja pot parlar Puigcercós de la seva república de valors, ja poden alguns agitar la terregada catalana contra Montilla i d’altres parlar d’un sol poble, que si no afrontem el problema de fons, que és de memòria i, per tant, de marc mental, d’assumir que som un país i que Franco ha mort però la seva màxima obsessió continua viva, els castellans continuaran fent in eternum de policies d’Espanya, trepitjant flors sense ni tant sols adonar-se’n, encara en nom de la justícia i la llibertat, i nosaltres seguirem llanguint en la nostra superficialitat espantosa i les mateixes discussions de sempre, amb el discurs segrestat pel nacionalisme franquista, cada dia més puerils, més arraconats en el ghetto, més pessimistes. Més colonitzats.
Niandra
Clásico
- Registro
- 17 Jul 2008
- Mensajes
- 2.289
- Reacciones
- 1
K-L rebuznó:
D'aquests n'hi han molts, masses. I total, al final als instituts cada professor dóna la seva assignatura en la llengua que l'hi doni la gana, i s'acaba parlant tant català com castellà.
<O:p
Però d’intransigents sempre n’hi han, tant catalans com castellanoparlants buscant brega. Una llàstima.<O:p</O:p
Hammer
Clásico
- Registro
- 13 Jun 2006
- Mensajes
- 4.697
- Reacciones
- 0
Boneeeeeeeeeeeees. Vinc a tocar un poc els ous.
S'han adonat vostès que de dediquen a tocar els collons pels fils del Talante però duen MAS D'UN MES sense utilitzar el fil del seu dialecte?
Ja es veu l'ús que fan de la seva llengua: DEMANAR PASTA i TOCAR ELS OUS.
Doncs a això podem jugar tots.
S'han adonat vostès que de dediquen a tocar els collons pels fils del Talante però duen MAS D'UN MES sense utilitzar el fil del seu dialecte?
Ja es veu l'ús que fan de la seva llengua: DEMANAR PASTA i TOCAR ELS OUS.
Doncs a això podem jugar tots.
semensatan
Freak
- Registro
- 31 Jul 2006
- Mensajes
- 9.187
- Reacciones
- 410
Asiduo
<table class="quote" align="center" cellpadding="3" cellspacing="1" width="90%"> <tbody><tr> <td class="row1">Mari Pau Polvet escrigué:</td> </tr> <tr> <td class="row2">Lo President de Catalunya i comandant del Domini d'espanya, el senyor K-L, imposat per les armes catalanes a principis de ll'any 2009, participarà avui al programa Tinc una pregunta per vostè, de l'antiga televisió colonial espanyola TVE-1, que de moment encara emet subtitulat en castellà. S'han convidat a cent spics amb capacitat de parlar perquè pregunton, amb respecte pel seu senyor, allò que inquieto les seves homínides penses.</td> </tr> </tbody></table>
* "La desaceleración se ha transformado en una profunda crisis económica"
Certament. I sembla que aquest any serà dur.
* "¿Ha cesado a los asesores que no vieron venir la crisis o nos estaba mintiendo?"
Lo govern Sapatero ha estat cessat i empresonat per sempre tot netejant boscos. Entre d'altres.
* "Estoy parada y espero que usted tenga una respuesta para mí"
L'atur està creixent i continuarà fent-ho. Busco feina, formi's, tot costa però cal fer-ho.
* "¿Cómo va a garantizar que el dinero de la banca llegue a las familias y a las Pymes?"
Els diners regalats pel govern Sapatero no van arribar pas. Lo govern català ha establert en canvi una regulació draconiana per controlar l'economia i dirigir-la segons les necessitats de l'estat Català, que seria molt llarg de descriure ara mateix. En tot cas les empreses ara han d'obeir a una ideologia. I basant-nos en una economia productiva i sobirana els bancs i el futur Banc de Catalunya ara són responsables.
* "¿Hasta cuándo va a durar esto?"
2010-2012 calculem.
* "Cambie el Audi por un Seat Toledo"
És un cotxe d'una qualitat inferior i amb un nom afrós. No pas!
* "España es uno de los mayores exportadores de armas del mundo"
Catalunya i el Domini d'espanya exporten armes. És un bon negoci i la responsabilitat de les morts és dels bàndols que lluiten. Un conveni internacional no és realista de fer ara mateix tot i que no ens hi oposariem pas, per humanisme.
* "¿Cuál ha sido el mayor error en sus decisiones políticas?"
No alliberar Catalunya i sotmetre espanya abans.
* "¿Contrataría a una persona con síndrome de down en el Congreso?"
Serien ben poques les feines que poguès fer, i menys encara les que poguès fer millor que la gent normal. En aquest cas prou.
* Una madre muestra su preocupación por la violencia en las aulas
Els professors ara tenen lo dret i el deure de castigar, humiliar i si cal pegar als mals alumnes. S'ha acabat la violència a les aules. :D
* "Las víctimas por violencia de género se están incrementando, ¿qué es lo que está fallando?"
Hi ha gent salvatge i brutal, i també mala gent, poc fidel, que acaba creant aquestes coses. Estem educant als nens perquè formon famílies responsables.
* ¿Qué le quita el sueño al Presidente?
Volem fer una Catalunya ideal, i això costarà temps. Cal fer moltes coses i cal molt d'esforç per bastir-ho tot.
* "¿Se le ha pasado por la cabeza dimitir?"
Ni de puta conya.
* "¿Cómo cobramos los parados la ayuda de 400 euros?"
La del Sapatero no se ara mateix com va quedar. Jo no donaré pas ajuts populistes d'aquest estil.
* "¿Cuándo va a contemplar la ley todas las aportaciones del trabajador para calcular su jubilación?"
La nova llei de jubilacions estableix que el dret a la jubilació es tindrà cotitzant i tenint dos fills (100%) o 1 (50%). Pels espanyols hem establert hospicis de padrins on tots tindran menjar, roba, un llit i d'altres necessitats bàsiques.
* "No hay trabajo ni dinero para pagar los gastos y vivir"
Això depèn de cadascú. Del que cobra, del que gasta, i de si ha firmat deutes horribles. En general es pot viure com a mínim amb algunes comoditats i amb les necessitats bàsiques més que assegurades.
* "¿Qué opina de prometer el pleno empleo y tener la previsión de 4 millones de parados?"
Que el Sapatero era un fill de puta. Nosaltres no direm pas mentides tan descarades. És una sort que ara el populisme ja no tingo cap valor, sense eleccions.
* "¿Para cuándo una nueva ley del aborto y otra para la eutanasia?"
Ja les hem fetes. Queda prohibit avortar excepte si la mare es pot morir o el fill ha de tindre alguna malaltia raríssima que implico sofriment físic. I l'eutanàsia queda permesa però amb garanties: cinc metges i una demanda continuada durant quinze dies del malalt perquè el maton. Només amb majors d'edat. Sempre hi ha la possibilitat de demanar un coma induït.
* "¿Cree que el embrión o el feto es un ser humano?"
Sí.
* "¿Para cuándo un debate para hablar de las competencias de las Comunidades Autónomas?"
Han estat eliminades. Ara tenim Catalunya en forma d'estat unitari i el Domini d'espanya, sota administració militar.
* Las reformas educativas preocupan a los estudiantes
N'hem fet una de bastant definitiva, basada en la màxima exigència, la disciplina estricta i prous recursos invertits. Pel Domini d'espanya la formació no és tan àmplia, especialment pel que fa a coneixement no tècnics.
* "Que se arreglen los juzgados o pongan más personal para que los juicios sean más rápidos"
La justícia s'ha simplificat, i sobretot s'ha endurit. Ara tot i el gran nombre d'empresonats els jutjats són moderns i ràpids.
* "Si usted estuviera en mi lugar, ¿qué pregunta le haría al Presidente del Gobierno?"
En el lloc d'un espanyol no m'hi penso pas posar, en tot cas li preguntaria fins quin dia espanya seria un domini català. Essent un català li preguntaria quins plans de futur té per Catalunya i quins consells ens dóna per prendre'n part de la millor manera.
S
Slk el manflorita
Guest
Catullus rebuznó:
N´he conegut d´algueresos jo, és força semblant, quasi bé el mateix