EL POST DE LA NOSTRA LLENGUA
- Iniciador del tema ruben_clv
- Fecha de inicio
gollum_1981
Veterano
- Registro
- 12 Nov 2003
- Mensajes
- 1.382
- Reacciones
- 0
jo soc de castelló, vaig anar al institut i la nostra professora ens va ensenyar que el valencià i el català eren simplement variants de la mateixa llengua, el català.
també ens va contar que el català era la llengua dels paissos catalans, que com ja sabeu inclouen catalunya, el pais valencià, les illes balears i també pard de l'illa de sardenya
les variants/dial.lectes tenen noms com: nord-occidental, oriental, mallorquí, sard, apitxat, ...
a mi tota aquesta merda me la sua, no li veig la puta importància a que la llengua porte el nom de català o de valencià, lo que em pareix ridícul es dir que son llengues tan diferents, quan qualsevol valencià pot entendre's perfectament en un català. jo estic fart de vore al buenafuente o el futbol a TV3 (la catalana) i no tinc cap problema per a entendre-ho tot.
estíc segur de que s'entendríen més fàcilment un català i un valencià, que un gallec i un andalús. o anant més enllá, hi ha tanta diferencia entre un castellonenc de Burriana i un de Adzaneta, que entre un valencià de Massalfassar i un catalá de Reus. i es que a dins d'una mateixa llengua hi ha moltes diferéncies en pronunciació i jerga peculiar, pero totes aquestes diferencies es minimitzen quan aquestes dos persones escriuen correctament la seua lléngua.
podeu anar a la página de la constitució espanyola, i llegir la seua versió en català, després llegiu la versió en valencià, i compareu... es que son absolutament calcades.
per a finalitzar, demane disculpes per les més que possibles faltes ortográfiques, no he practicat la meua escriptura en valencià des de que vaig acabar el batxillerat, encara que parle el valencià a diari en casa i segur que tots els valencians i catalans han pogut entendre'm.
també ens va contar que el català era la llengua dels paissos catalans, que com ja sabeu inclouen catalunya, el pais valencià, les illes balears i també pard de l'illa de sardenya
les variants/dial.lectes tenen noms com: nord-occidental, oriental, mallorquí, sard, apitxat, ...
a mi tota aquesta merda me la sua, no li veig la puta importància a que la llengua porte el nom de català o de valencià, lo que em pareix ridícul es dir que son llengues tan diferents, quan qualsevol valencià pot entendre's perfectament en un català. jo estic fart de vore al buenafuente o el futbol a TV3 (la catalana) i no tinc cap problema per a entendre-ho tot.
estíc segur de que s'entendríen més fàcilment un català i un valencià, que un gallec i un andalús. o anant més enllá, hi ha tanta diferencia entre un castellonenc de Burriana i un de Adzaneta, que entre un valencià de Massalfassar i un catalá de Reus. i es que a dins d'una mateixa llengua hi ha moltes diferéncies en pronunciació i jerga peculiar, pero totes aquestes diferencies es minimitzen quan aquestes dos persones escriuen correctament la seua lléngua.
podeu anar a la página de la constitució espanyola, i llegir la seua versió en català, després llegiu la versió en valencià, i compareu... es que son absolutament calcades.
per a finalitzar, demane disculpes per les més que possibles faltes ortográfiques, no he practicat la meua escriptura en valencià des de que vaig acabar el batxillerat, encara que parle el valencià a diari en casa i segur que tots els valencians i catalans han pogut entendre'm.
ruben_clv
Leyenda
- Registro
- 5 Sep 2005
- Mensajes
- 21.996
- Reacciones
- 20
seria bona idea parlar de les diferencies (petites) entre els diferents dial.lectes que parlem.............la teva intervencio, gollum, ha segut molt acertada, jo tampoc tinc interes en discutir de linguistica........
jo parle valencia (mes o menys), pero aixo no em fara negar que valencia y catala con la mateixa llengua......
ciao
jo parle valencia (mes o menys), pero aixo no em fara negar que valencia y catala con la mateixa llengua......
ciao
ruben_vlc rebuznó:
¿i per que es te que anomenar català i no valencià? ¿per que segons ells tenim que tindre la mateixa senyera i estar en els paissos catalans? pur imperialisme de merda.
A soles ni ha una forma de que jo accepte els paissos catalans, posse 4 condicions:
1- la llengua es dira valencia.
2- La senyera sera la valenciana.
3- S'anomenaran Paissos Valencians.
4- La capital sera sempre Valencia.
¿A que això no ho accepten? Pues es lo que ells ens volen impossar.
Freak
grouchomarx
Forero del todo a cien
- Registro
- 4 Jun 2005
- Mensajes
- 207
- Reacciones
- 0
Quina bona sorpresa me aveu donat, xiquets.
Un post, ha on se pugam antendre entre tots, Catalans, Mallorquins, y Valencians. Disemnos de tonteries idiomatiques..................PARLANT S'ANTEN LA GENT.
VIXCA VALENCIA...............I ESPAÑA.
Un post, ha on se pugam antendre entre tots, Catalans, Mallorquins, y Valencians. Disemnos de tonteries idiomatiques..................PARLANT S'ANTEN LA GENT.
VIXCA VALENCIA...............I ESPAÑA.
ruben_clv
Leyenda
- Registro
- 5 Sep 2005
- Mensajes
- 21.996
- Reacciones
- 20
EL CENTENAR DE LA PLOMA
copy and paste d´un tema que pense que es molt interesant.........
"Ha sido instituida en nuestra ciudad por privilegio del rey don Pedro II de Valencia, dado en Murviedro (actual Sagunto), el 3 de junio de 1365, una milicia urbana permanente bajo el nombre de "Ballesters del Centenar de la Ploma", a imagen y semejanza a otras mesnadas existentes.
Esta compañia civico-militar que estará compuesta por cien caballeros tendrá el privilegio de permanecer junto a la Real Senyera o bandera de Valencia en todas sus salidas, ya sean en tiempo de guerra o de paz, para su salvaguarda y defensa. Su capitán y porta estandarte será, según mandamiento del rey, el Justicia de los Criminal, quien podrá delegar en persona de su confianza y de probada honradez.
La provisión de individuos para configurar esta milicia estará al cargo de los Jurados y del Consejo General de la Ciudad, cuyos miembros, antes de recibir el nombramiento , se someterán a una "probanza" ante el Gobernador. Una vez admitidos, acudirán a la Casa de la Ballestería y en presencia de "los caps de dehena" recibiran las insignias de San Jorge. Acto seguido y ya investidos, según se desprende del privilegio real, oirán la Santa Misa y antes de la lectura del Evangelio realizarán el juramento bajo el que se comprometen públicamente a permanecer fieles al rey, a su servicio y al de la ciudad. Su uniforme será una dalmática de lienzo blanco, con la cruz roja de San Jorge al pecho y un casco con una pluma de garza, detalle éste de donde le viene el nombre de "la ploma". La milicia tendrá su casa en la ciudad, que se construirá cerca de la que se llama calle de las Barcas."
una altra caracteristica peculiar de la real senyera de valencia es que te ranc reial i no pot inclinar-se a cap altra imatge, "solo se inclina ante dios" son les paraules que he trovat per la web..........
el seu lema era: "In te, Domine, speravi; non confundar"
copy and paste d´un tema que pense que es molt interesant.........
"Ha sido instituida en nuestra ciudad por privilegio del rey don Pedro II de Valencia, dado en Murviedro (actual Sagunto), el 3 de junio de 1365, una milicia urbana permanente bajo el nombre de "Ballesters del Centenar de la Ploma", a imagen y semejanza a otras mesnadas existentes.
Esta compañia civico-militar que estará compuesta por cien caballeros tendrá el privilegio de permanecer junto a la Real Senyera o bandera de Valencia en todas sus salidas, ya sean en tiempo de guerra o de paz, para su salvaguarda y defensa. Su capitán y porta estandarte será, según mandamiento del rey, el Justicia de los Criminal, quien podrá delegar en persona de su confianza y de probada honradez.
La provisión de individuos para configurar esta milicia estará al cargo de los Jurados y del Consejo General de la Ciudad, cuyos miembros, antes de recibir el nombramiento , se someterán a una "probanza" ante el Gobernador. Una vez admitidos, acudirán a la Casa de la Ballestería y en presencia de "los caps de dehena" recibiran las insignias de San Jorge. Acto seguido y ya investidos, según se desprende del privilegio real, oirán la Santa Misa y antes de la lectura del Evangelio realizarán el juramento bajo el que se comprometen públicamente a permanecer fieles al rey, a su servicio y al de la ciudad. Su uniforme será una dalmática de lienzo blanco, con la cruz roja de San Jorge al pecho y un casco con una pluma de garza, detalle éste de donde le viene el nombre de "la ploma". La milicia tendrá su casa en la ciudad, que se construirá cerca de la que se llama calle de las Barcas."
una altra caracteristica peculiar de la real senyera de valencia es que te ranc reial i no pot inclinar-se a cap altra imatge, "solo se inclina ante dios" son les paraules que he trovat per la web..........
el seu lema era: "In te, Domine, speravi; non confundar"
Hola, es presenta un mes que parla aquesta llengua..
Aqui va un tros d un cant espiritual den joan maragall
I quan vinga aquella hora de temença
en què s'acluquin aquests ulls humans,
obriu-me'n, Senyor, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia'm la mort una major naixença
Aqui va un tros d un cant espiritual den joan maragall
I quan vinga aquella hora de temença
en què s'acluquin aquests ulls humans,
obriu-me'n, Senyor, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia'm la mort una major naixença
Aprofitaré aquesta conversa per exposar algunes tendències preocupants sobre l'ús de la nostra llengua. No tant en dades i percentatges, sinó en forma de processos. Són extractes de l'enciclopèdia que tots coneixeu.
El procés més comú que du a la mort d'una llengua és aquell en que una comunitat de parlants d'un idioma esdevé bilingüe, és a dir, competent en una altra llengua, i gradualment s'hi va fidelitzant, fins que deixen d'emprar la seva pròpia. Aquest és un procés d'assimilació que pot ésser voluntari o forçat. Els parlants d'algunes llengües, particularment les regionals o minoritàries, poden, arribat el cas, decidir abandonar la seva en base a raons econòmiques o utilitàries, en favor d'altres llengües vistes com a més prestigioses o útils.
Una llengua és sovint declarada com a morta àdhuc abans que l'últim parlant nadiu hagi mort, si queden tant sols alguns ancians, i ja no usen el seu idioma per comunicar-se, llavors aquest és definitivament mort. Això te lloc quan deixa de ser transmesa com a llengua materna. No sol ser un fet sobtat, sinó un lent procés en el qual cada generació aprèn menys i menys subtileses de la seva parla. Per exemple, els adults d'una família poden parlar-hi, però quan tinguin fills potser no els hi transmetran, i la llengua morirà en aquella llar.
L'únic cas en que aquest procés s'ha invertit ha estat en l'hebreu.
El desgast lingüístic, ocasionalment anomenat (i això ho poso perquè no m'acusi en Perogrullo de parcial) suïcidi lingüístic, és un procés d'obsolescència de la llengua en el que els parlants d'un idioma menys prestigiós de dos que estan estretament relacionats, durant generacions, van manllevant tant lèxic, pronunciació i sintaxis de la llengua més prestigiosa que la que ho és menys esdevé virtualment idèntica de l'altra i poden ser considerades una de sola.
I ara un exemple tant cruel com clarificador.
Segles I, X, XVI i XX. Com es pot veure, la llengua minoritària (i això en un poble amb una consciència de la seva singularitat tant accentuada) defuig i mor en les zones en contacte amb les altres, tant a nivell fronterer, com a nivell urbà.
No ho oblideu, la millor manera de protegir-nos del castellà i el francès (i l'àrab...) és dignificar la nostra llengua, conèixer-la, dominar-la, i -en aquest aspecte- convertir els nostres -molts- fills en uns petits intransigents.
Au, que hi ha feina a fer!
El procés més comú que du a la mort d'una llengua és aquell en que una comunitat de parlants d'un idioma esdevé bilingüe, és a dir, competent en una altra llengua, i gradualment s'hi va fidelitzant, fins que deixen d'emprar la seva pròpia. Aquest és un procés d'assimilació que pot ésser voluntari o forçat. Els parlants d'algunes llengües, particularment les regionals o minoritàries, poden, arribat el cas, decidir abandonar la seva en base a raons econòmiques o utilitàries, en favor d'altres llengües vistes com a més prestigioses o útils.
Una llengua és sovint declarada com a morta àdhuc abans que l'últim parlant nadiu hagi mort, si queden tant sols alguns ancians, i ja no usen el seu idioma per comunicar-se, llavors aquest és definitivament mort. Això te lloc quan deixa de ser transmesa com a llengua materna. No sol ser un fet sobtat, sinó un lent procés en el qual cada generació aprèn menys i menys subtileses de la seva parla. Per exemple, els adults d'una família poden parlar-hi, però quan tinguin fills potser no els hi transmetran, i la llengua morirà en aquella llar.
L'únic cas en que aquest procés s'ha invertit ha estat en l'hebreu.
El desgast lingüístic, ocasionalment anomenat (i això ho poso perquè no m'acusi en Perogrullo de parcial) suïcidi lingüístic, és un procés d'obsolescència de la llengua en el que els parlants d'un idioma menys prestigiós de dos que estan estretament relacionats, durant generacions, van manllevant tant lèxic, pronunciació i sintaxis de la llengua més prestigiosa que la que ho és menys esdevé virtualment idèntica de l'altra i poden ser considerades una de sola.
I ara un exemple tant cruel com clarificador.
Segles I, X, XVI i XX. Com es pot veure, la llengua minoritària (i això en un poble amb una consciència de la seva singularitat tant accentuada) defuig i mor en les zones en contacte amb les altres, tant a nivell fronterer, com a nivell urbà.
No ho oblideu, la millor manera de protegir-nos del castellà i el francès (i l'àrab...) és dignificar la nostra llengua, conèixer-la, dominar-la, i -en aquest aspecte- convertir els nostres -molts- fills en uns petits intransigents.
Au, que hi ha feina a fer!
Jacques de Molay
Freak total
- Registro
- 2 Nov 2003
- Mensajes
- 18.013
- Reacciones
- 8
Tens molta raó.
El que hem de fer és transmetre la nostra llengua i la nostra cultura als nostres fills. Encara que els tengam amb dones que no siguin catalano-parlants (això és molt probable que succeeixi, al menys en el meu cas - només he sortit amb una al·lota mallorquina), els hem d'inculcar l'amor i la instransigència per la nostra llengua.
Que sigui la seva senya d'identitat, el vincle que els uneixi amb el passat, la història i els ancestres.
Jo empr el català (en la variant mallorquina, és clar) sempre que puc. Tenc amics amb els que només parl mallorquí, malgrat estigam en presència d'altres que no el parlen (m'és impossible girar amb ells la llengua) i de totes formes, que facin els putes forasters l'esforç d'entendre'ns, si és que un esforç suposa.
I "barco de rejilla" a qui no li agradi.
El que hem de fer és transmetre la nostra llengua i la nostra cultura als nostres fills. Encara que els tengam amb dones que no siguin catalano-parlants (això és molt probable que succeeixi, al menys en el meu cas - només he sortit amb una al·lota mallorquina), els hem d'inculcar l'amor i la instransigència per la nostra llengua.
Que sigui la seva senya d'identitat, el vincle que els uneixi amb el passat, la història i els ancestres.
Jo empr el català (en la variant mallorquina, és clar) sempre que puc. Tenc amics amb els que només parl mallorquí, malgrat estigam en presència d'altres que no el parlen (m'és impossible girar amb ells la llengua) i de totes formes, que facin els putes forasters l'esforç d'entendre'ns, si és que un esforç suposa.
I "barco de rejilla" a qui no li agradi.
Tom Bombadil
Clásico
- Registro
- 4 Jun 2005
- Mensajes
- 4.221
- Reacciones
- 2
Sa inmensa majoria de matrimonis mixtos mallorquí-foraster acaben tenint fills castellano parlants, ja fa tems que ho he observat, i veig molt poques excepcions.
the_seilor
Clásico
- Registro
- 29 Abr 2004
- Mensajes
- 2.194
- Reacciones
- 0
FILLS DE PUTA, ha estat una bona idea crear aquest fil per poder parlar una mica el català i sobre el català, i poder defensar la unitat de la llengua (encara que hi hagi gent que parla en "valencià" 
). Tanmateix dir-vos que sou uns fills de meuca espatarrada i uns cagamandúrries.
Si voleu promocionar la cultura en català, podeu veure les exxxcursionistes calentes (Porno català) de Conrad Son, la vaig estar veient fa poc i em va cridar l'atenció el vocablari que fan servir...
"Manoi, quina butifarra, no sabia que tenies família a Vic"
"-Això es un túnel i no el del Cadí!!
-I lliure de peatge!!"
I per acabar un clàssic de Joan Maragall i de la nostra llengua...
LA VACA CEGA
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentres pasturen
l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
). Tanmateix dir-vos que sou uns fills de meuca espatarrada i uns cagamandúrries.Si voleu promocionar la cultura en català, podeu veure les exxxcursionistes calentes (Porno català) de Conrad Son, la vaig estar veient fa poc i em va cridar l'atenció el vocablari que fan servir...
"Manoi, quina butifarra, no sabia que tenies família a Vic"
"-Això es un túnel i no el del Cadí!!
-I lliure de peatge!!"
I per acabar un clàssic de Joan Maragall i de la nostra llengua...
LA VACA CEGA
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentres pasturen
l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
the_seilor
Clásico
- Registro
- 29 Abr 2004
- Mensajes
- 2.194
- Reacciones
- 0
FILLS DE PUTA, ha estat una bona idea crear aquest fil per poder parlar una mica el català i sobre el català, i poder defensar la unitat de la llengua (encara que hi hagi gent que parla en "valencià" ). Tanmateix dir-vos que sou uns fills de meuca espatarrada i uns cagamandúrries.
Si voleu promocionar la cultura en català, podeu veure les exxxcursionistes calentes (Porno català) de Conrad Son, la vaig estar veient fa poc i em va cridar l'atenció el vocablari que fan servir...
"Manoi, quina butifarra, no sabia que tenies família a Vic"
"-Això es un túnel i no el del Cadí!!
-I lliure de peatge!!"
I per acabar un clàssic de Joan Maragall i de la nostra llengua...
LA VACA CEGA
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentres pasturen
l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
). Tanmateix dir-vos que sou uns fills de meuca espatarrada i uns cagamandúrries.Si voleu promocionar la cultura en català, podeu veure les exxxcursionistes calentes (Porno català) de Conrad Son, la vaig estar veient fa poc i em va cridar l'atenció el vocablari que fan servir...
"Manoi, quina butifarra, no sabia que tenies família a Vic"
"-Això es un túnel i no el del Cadí!!
-I lliure de peatge!!"
I per acabar un clàssic de Joan Maragall i de la nostra llengua...
LA VACA CEGA
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentres pasturen
l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
San_Turron
Asiduo
- Registro
- 20 Sep 2005
- Mensajes
- 740
- Reacciones
- 0
Hay que joderse, que falta de educación.
Minamoto rebuznó:
¿Quereis banear a JaumeI y a una contestacion como esta quedaros tan anchos?
Te recuerdo que existia el reino de castilla hablando español pero tambien existia la corona catalanoaragonesa la cual extendio nuestra preciada lengua (vulgarmente llamada por ti como castellano deformado). Decirte tambien que el catalan tiene mas parecido al frances que no al castellano, cuando quieras te lo demuestro.
Por otra parte deciros que soy catalan, pero no estoy de acuerdo con un hilo como este, solo y unicamente porque como catalan y persona que soy soy educado y pienso en las personas que estan a mi alrededor, mis palabras me gusta que sean entendidas por tod@s. Anda cuidate y no vayas tanto de higado que no vale la pena, disfruta la vida, folla mucho y lo demas dejalo de lado ;-)
Per O'Grullo
Veterano
- Registro
- 19 Jun 2005
- Mensajes
- 1.116
- Reacciones
- 0
Respuesta:
Me revienta la tomadura de pelo de la "unidad de la lengua" de los
huevos:
El catalán es catalán y
El valenciano es valenciano...
Los baleares que hagan lo que quieran...
Copón!
Me revienta la tomadura de pelo de la "unidad de la lengua" de los
huevos:
El catalán es catalán y
El valenciano es valenciano...
Los baleares que hagan lo que quieran...
Copón!
muerto_violentamente
Baneado
- Registro
- 27 Sep 2005
- Mensajes
- 192
- Reacciones
- 10
El problema de la lengua es un tema puramente politico y a los unicos que interesa son a los los propios politicos y a los cuatro snobs universitarios que tienen que reivindicar algo para sentirse realizados
Al final se olvida el objetivo de una lengua que es poderse comunicar entre todas las personas. A mi una persona me puede hablar en ruso, me da igual porque no vamos a poder comunicarnos yo no tengo ni puta idea de ruso, me puede estar llamando hijo de puta en su idioma que como no lo entiendo no le voy a replicar.
Otra cosa son los valores de cada uno. Mucha gente se ofende en sobremanera porque en Baleares en el Corte Ingles (es el ejemplo que siempre ponian en clase) tenias que comprar en castellano porque las dependientas no sabian catalan. A mi me parece una soberana gilipollez porque si tu sabes las dos lenguas que mas te da en un momento puntual hablar otra lengua que cononces si de toda maneras en tu vida cotidiana con la familia y el resto hablas el catalan. Si asi lo haces tampoco deberas preocuparte de que la lengua se extinga pues si se la enseñas a tus hijos no se perderá ¿quien te lo impide?
Me parece bien que en los servicios publicos se obligue a la gente a ENTENDER el catalan/mallorquin pero no que aprendan a hablarlo y escribirlo. Estando en tu comunidad deberias poder ser atendido hablando tu lengua materna sin problemas.
Pero lo dicho, no se porque tanta indignacion con el tema de la lengua. Como ya he dicho si me hablan en una lengua que no entiendo no habra comunicacion no hay mas historia, total para lo que algunos cuentan en castellano/catalan y entiendo casi prefiero dedicar ese tiempo a hacerme pajas.
Al final se olvida el objetivo de una lengua que es poderse comunicar entre todas las personas. A mi una persona me puede hablar en ruso, me da igual porque no vamos a poder comunicarnos yo no tengo ni puta idea de ruso, me puede estar llamando hijo de puta en su idioma que como no lo entiendo no le voy a replicar.
Otra cosa son los valores de cada uno. Mucha gente se ofende en sobremanera porque en Baleares en el Corte Ingles (es el ejemplo que siempre ponian en clase) tenias que comprar en castellano porque las dependientas no sabian catalan. A mi me parece una soberana gilipollez porque si tu sabes las dos lenguas que mas te da en un momento puntual hablar otra lengua que cononces si de toda maneras en tu vida cotidiana con la familia y el resto hablas el catalan. Si asi lo haces tampoco deberas preocuparte de que la lengua se extinga pues si se la enseñas a tus hijos no se perderá ¿quien te lo impide?
Me parece bien que en los servicios publicos se obligue a la gente a ENTENDER el catalan/mallorquin pero no que aprendan a hablarlo y escribirlo. Estando en tu comunidad deberias poder ser atendido hablando tu lengua materna sin problemas.
Pero lo dicho, no se porque tanta indignacion con el tema de la lengua. Como ya he dicho si me hablan en una lengua que no entiendo no habra comunicacion no hay mas historia, total para lo que algunos cuentan en castellano/catalan y entiendo casi prefiero dedicar ese tiempo a hacerme pajas.