:?
Com de la merda.
L'ABAT I L'AVET
No sé si a Montserrat,
a Silos o a Poblet,
si fill de sant Bernat
o fill de sant Benet,
perquè fos recordat
el memorable fet
d'ésser elevat a abat,
en el més bell indret
del claustre en soledat,
l'abat plantà un avet.
L'abat era fornit
i esvelt com un avet;
l'avet era petit
com un escolanet
i encara agenollat.
I anà creixent l'avet
i anà envellint l'abat;
ja porta el cap nevat,
com a l'hivern l'avet,
de neu encaputxat.
Camina mig corbat
i va poc a poquet,
que el feix dels anys l'abat
el fe més petitet.
Esponerós l'avet
cada any més elevat,
cada any més ferm i dret;
tan alt és arribat,
tan bell i esvelt s'ha fet,
tan ple de majestat,
que, bo i imitant l'avet,
murmura el vell abat
de veu amb un filet:
-Que Déu sia alabat!
quin tomb ambdós hem fet!
Avet, tu ara ets l'abat
i jo l'escolanet
LA FONT DE VILAFANT
A Vilafant fan una font,
però la fan tan lentament,
que, mentre fan el troç que fan,
el tros antic ja es va desfent;
i mai sabreu si l'estan fent
o, pel contrari, la desfan.
No hi ha cap presa ni sifon,
ni cap arcada triomfant,
el pressupost, però, s'hi fon.
I, és clar, la gent de Vilafant
cre que, amb l'excusa de la font,
l'Ajuntament se'ls va rifant
i més d'un s'està refent
i més de quatre revifant.
I fins dels pobles del voltant
amb riallades esclafint,
els van dient i apostrofant
que, si van fent com ara fan
amb un sol home que va fent
amb parsimònia d'elefant,
que cada quart s'asseu bufant
com si toqués el saxofon,
de l'aigua aquella no en veuran
ni el que ara és vell ni el que és infant;
perquè quan brolli de la font
tot Vilafant serà difunt.
Asiduo
Forero del todo a cien
Clásico
Novato de mierda
Freak
Veterano
