Llop rebuznó:
O les elisions massives de lletres també als pronoms febles: He de cantar-te passa a ser he de cantâ't.
A part, com podeu veure, jo sóc una mica prefabrià. Sobretot quan em toquen lo LO.
Jo soc de l'opinió de respectar absolutament les variants dialectals com a mínim en l'expressió verbal o en l'escrita, diguem-ne poc formal. No ho tinc igual de clar, quan parlem d'expressió escrita "formal", per exemple en llibres, textes oficials, etc. En aquests casos, crec que si que caldria respectar uns mínims de normalització, depenent de cada cas.
Per exemple, el "lo" tan utilitzat a les terres de l'Ebre i determinades parts de Lleida, crec que és una de les expressions dialectals perfectament assumible en qualsevol àmbit verbal o escrit, formal o informal.
Ara bé, altres expressions dialectals utilitzades en (permeteu-me seguir en l'exemple de les terres de l'Ebre) com: "tocino", "massana", els finals "-o /-on" en les formes verbals de la tercera persona del present del subjunctiu, etc... crec que haurien de quedar circumscrites a l'expressió verbal i intentar evitar-les en l'expressió escrita.
En definitiva, el que fa qualsevol llengua que te variants dialectals en determinats territoris, però que a l'hora d'escriure s'orienta a una expressió comuna.