EL POST DE LA NOSTRA LLENGUA

Catullus rebuznó:
M'han comentat que fins i tot els catalans no utilitzen pas bé els pronoms febles, el en i hi. És veritat o serà un mite?.

allò de en / hi no m'hi he fixat gaire, però els pronoms febles de força dialectes divergeixen una mica de l'estàndard. És més aviat una qüestió de dialectes.
 
O les elisions massives de lletres també als pronoms febles: He de cantar-te passa a ser he de cantâ't.

A part, com podeu veure, jo sóc una mica prefabrià. Sobretot quan em toquen lo LO.
 
Llop rebuznó:
O les elisions massives de lletres també als pronoms febles: He de cantar-te passa a ser he de cantâ't.

A part, com podeu veure, jo sóc una mica prefabrià. Sobretot quan em toquen lo LO.

Jo soc de l'opinió de respectar absolutament les variants dialectals com a mínim en l'expressió verbal o en l'escrita, diguem-ne poc formal. No ho tinc igual de clar, quan parlem d'expressió escrita "formal", per exemple en llibres, textes oficials, etc. En aquests casos, crec que si que caldria respectar uns mínims de normalització, depenent de cada cas.

Per exemple, el "lo" tan utilitzat a les terres de l'Ebre i determinades parts de Lleida, crec que és una de les expressions dialectals perfectament assumible en qualsevol àmbit verbal o escrit, formal o informal.

Ara bé, altres expressions dialectals utilitzades en (permeteu-me seguir en l'exemple de les terres de l'Ebre) com: "tocino", "massana", els finals "-o /-on" en les formes verbals de la tercera persona del present del subjunctiu, etc... crec que haurien de quedar circumscrites a l'expressió verbal i intentar evitar-les en l'expressió escrita.

En definitiva, el que fa qualsevol llengua que te variants dialectals en determinats territoris, però que a l'hora d'escriure s'orienta a una expressió comuna.
 
Ja que s'obren fils en diferents llengües cooficials, penso que també podríem començar un en àrab o berber. És una llengua molt parlada en Ceua i Melilla, i estesa per tota el Mediterrani ibèric.

Espero que Marxito sàpiga admetre aquesta petició, amb respecte.
 
Lacroix rebuznó:
Llop rebuznó:
O les elisions massives de lletres també als pronoms febles: He de cantar-te passa a ser he de cantâ't.

A part, com podeu veure, jo sóc una mica prefabrià. Sobretot quan em toquen lo LO.

Jo soc de l'opinió de respectar absolutament les variants dialectals com a mínim en l'expressió verbal o en l'escrita, diguem-ne poc formal. No ho tinc igual de clar, quan parlem d'expressió escrita "formal", per exemple en llibres, textes oficials, etc. En aquests casos, crec que si que caldria respectar uns mínims de normalització, depenent de cada cas.

Per exemple, el "lo" tan utilitzat a les terres de l'Ebre i determinades parts de Lleida, crec que és una de les expressions dialectals perfectament assumible en qualsevol àmbit verbal o escrit, formal o informal.

Ara bé, altres expressions dialectals utilitzades en (permeteu-me seguir en l'exemple de les terres de l'Ebre) com: "tocino", "massana", els finals "-o /-on" en les formes verbals de la tercera persona del present del subjunctiu, etc... crec que haurien de quedar circumscrites a l'expressió verbal i intentar evitar-les en l'expressió escrita.

En definitiva, el que fa qualsevol llengua que te variants dialectals en determinats territoris, però que a l'hora d'escriure s'orienta a una expressió comuna.

Naturalment no podem escriure com parlem, com a mínim fins que no arribem a un temps de coneixements fil·lològics generalitzats entre la població. Per exemple, no ioditzo tot escrivint.
 
Llop rebuznó:
Naturalment no podem escriure com parlem, com a mínim fins que no arribem a un temps de coneixements fil·lològics generalitzats entre la població. Per exemple, no ioditzo tot escrivint.

Perdona potser la meva incultura, però que vol dir l'expressió "no ioditzo" ???
 
Ja que parlem de varietats del català, he de dir que m'agradaria molt poder parlar algun cop amb un català xipella i poder escoltar el salat.
Sobretot el primer, perquè, pel que he anat llegint deu sonar graciós que diguin això de lis vaquis i li formatgi. Fenomen molt curiós.


Ja que s'obren fils en diferents llengües cooficials, penso que també podríem començar un en àrab o berber. És una llengua molt parlada en Ceua i Melilla, i estesa per tota el Mediterrani ibèric.

Espero que Marxito sàpiga admetre aquesta petició, amb respecte.


Qui parlés àrab :!: De totes formes que no crec pas jo que hi hagi molta gent que els parli... :)
 
al andalus rebuznó:
Ja que s'obren fils en diferents llengües cooficials, penso que també podríem començar un en àrab o berber. És una llengua molt parlada en Ceua i Melilla, i estesa per tota el Mediterrani ibèric.

Espero que Marxito sàpiga admetre aquesta petició, amb respecte.
A Catalunya ja en tenim prou de moros parlant àrab, no ens cal tenir a sobre un fil unicament per aquest idioma. L'àrab no es un idioma espanyol. Prou.
 
Lacroix rebuznó:
Llop rebuznó:
Naturalment no podem escriure com parlem, com a mínim fins que no arribem a un temps de coneixements fil·lològics generalitzats entre la població. Per exemple, no ioditzo tot escrivint.

Perdona potser la meva incultura, però que vol dir l'expressió "no ioditzo" ???

Io surto a donar un tomb, que aquí és costum, i si després fa un temps massa fort ia ho veurem si anem a xollar les oveies (aoveies).

Si bé abans es deia més i ara es tendeix a girar cap a la ella i la jota, excepte paraules que pel castellà en són protegides. Tampoc en (ne) sóc un expert amb dialectologia.
 
Catullus rebuznó:
Ja que parlem de varietats del català, he de dir que m'agradaria molt poder parlar algun cop amb un català xipella i poder escoltar el salat.
Sobretot el primer, perquè, pel que he anat llegint deu sonar graciós que diguin això de lis vaquis i li formatgi. Fenomen molt curiós.


Ja que s'obren fils en diferents llengües cooficials, penso que també podríem començar un en àrab o berber. És una llengua molt parlada en Ceua i Melilla, i estesa per tota el Mediterrani ibèric.

Espero que Marxito sàpiga admetre aquesta petició, amb respecte.


Qui parlés àrab :!: De totes formes que no crec pas jo que hi hagi molta gent que els parli... :)

Pel salat podries demanar-li al Jacques de Molay que s'enregistri pel micro una mica, total, ja en tenim la cara, no crec que li fagi res.
 
Curiositas: Tots els catalans (bon i valencians i balerans també) de per aqui teniu el català com a llengua materna o el vàreu aprendre a la escola?.
 
Catullus rebuznó:
Curiositas: Tots els catalans (bon i valencians i balerans també) de per aqui teniu el català com a llengua materna o el vàreu aprendre a la escola?.
Jo tinc pares castellans i per tant la meva llengua a casa sempre ha sigut el castellà. Per sort, tant de petit a l'escola com ara a la feina i amb amics, m'he acostumat a parlar en català i aixi poder equilibrar una mica els dos idiomes. De totes maneres, encara que parli perfectament català, de vegades em costa accentuar correctament algunes paraules i tinc dubtes traduïnt altres, cosa que em fot bastant, com per que a sobre els fatxes espanyolistes es queixin de que es fan massa hores de català i poques de castellà, me cago en la puta ja...
 
Lacroix rebuznó:
Jo soc de l'opinió de respectar absolutament les variants dialectals com a mínim en l'expressió verbal o en l'escrita, diguem-ne poc formal. No ho tinc igual de clar, quan parlem d'expressió escrita "formal", per exemple en llibres, textes oficials, etc. En aquests casos, crec que si que caldria respectar uns mínims de normalització, depenent de cada cas.

N'estic d'acord. A més a més és totalment possible treure'n un estàndard comú a les principals varietats (català, balear, valencià). De fet escriptors valencians com Ferran Torrent escriuen en valencià i gairebé ni me n'adono de les diferències dialectals.

Per exemple, el "lo" tan utilitzat a les terres de l'Ebre i determinades parts de Lleida, crec que és una de les expressions dialectals perfectament assumible en qualsevol àmbit verbal o escrit, formal o informal.


O l'article salat, avuí en dia propi de les balears i unes zones de la costa brava, a part de emigrants en valència. ´Com a nota curiosa, a l'edat mitjana era l'article més estés a la zona on ara es parla català oriental (per això hi resta el reducte a la costa).


Ara bé, altres expressions dialectals utilitzades en (permeteu-me seguir en l'exemple de les terres de l'Ebre) com: "tocino", "massana", els finals "-o /-on" en les formes verbals de la tercera persona del present del subjunctiu, etc... crec que haurien de quedar circumscrites a l'expressió verbal i intentar evitar-les en l'expressió escrita.


De fet massana és tan català o més que poma. Vé del baix llatí "mala matiana" es veu que era un tipus de poma autòcton descobert per un frare anomenat matius i la forma degenrà en perdres el nom mala (poma) només en el calificatiu (com si fos una golden per exemple), d'altres poden ser castellanismes o paraules autòctones que, en semblar-s'hi molt al castellà, han estat considerades barbarismes.

En definitiva, el que fa qualsevol llengua que te variants dialectals en determinats territoris, però que a l'hora d'escriure s'orienta a una expressió comuna.

Al fil de la llengua gallega cadascú escriu tal com parla al seu dialecte, si hi enteneu una mica entreu-hi.
 
Código:
Josep Piqué presenta la dimissió irrevocable com a president del PP de Catalunya

Sembla que ja n'està fart d'hòsties per tots cantons :eek:
 
En Piqué era dels únics que m'agradaven del PP, potser per llàstima, sempre ha rebut hòsties de tots. Pobret, a veure qui és el seu successor.
 
Quina opinió mereixen?, empenyerien al PP fins al triomf?, és que no n'estic molt al corrent.
 
Lo primer ha crescut a Badalona a base de trencar el tabú de la immigració, però és extremadament repugnant en ideologia i caràcter, la segona maquillada és molt follable i diu les coses pel seu nom en comptes de fer anar els mems del PP, però suposo que també pensa igual en certs temes.
 
El PP es queda sense representació al Berguedà

L’únic regidor del PP de Berga, Josep Saña, ha abandonat el partit per "diferències amb la cúpula del PP, per discrepàncies ideològiques", segons informa Ràdio Berga. Saña continuarà ocupant el seu lloc de regidor a l’Ajuntament de Berga, a l’oposició, però ja no ho farà sota les sigles del PP sinó que formarà part del grup mixt. "Jo no em sento representat per aquesta gent i per això he de decidit abandonar el PP. Però com que tinc un compromís amb Berga continuaré en el meu lloc de regidor en el grup mixt".

Per tant, el PP es queda sense representació a l’Ajuntament de Berga, i també al conjunt de la comarca del Berguedà.
 
Vint dirigents i militants de base de l'agrupació de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C's) a Cerdanyola del Vallès, Ripollet i Montcada han anunciat que es donen de baixa del partit, després de "perdre la il·lusió i la confiança" en la direcció que presideix Albert Rivera.

A principis d'aquesta setmana, el líder del sector crític de C's, Luis Bouza-Brey, va anunciar que també abandonava el partit amb més de mig centenar d'afiliats més, a causa de les seves discrepàncies amb la direcció "presidencialista" que encapçala Albert Rivera.

:(
 
Al final resultarà veritat allò de que en quant en Savater es va apropar els hi va encomanar la mala sort.

En Rivera sí que sembla tenir un halo de santitat, per això molta gent ha perdut la confiança en el partit.


Partíen d'una bona idea, però s'està enfonsant tot molt ràpidament.
 
Pero tu que haces en todos los hilos? El de gallego, catalan.... Algo que se te resista o tiras de traductor y copypaste? :D.
 
malgusto rebuznó:
Pero tu que haces en todos los hilos? El de gallego, catalan.... Algo que se te resista o tiras de traductor y copypaste? :D.

No uso traductores gitano. Mis padres son de León y Galicia y yo nací y vivo en Barcelona. Haz cábalas...
 
Atrás
Arriba Pie