Catalunya té dret
Jordi Pujol
Editorial / 10 d'abril de 2007 Catalunya té dret
Des de fa uns anys s’ha anat creant a casa nostra un garbuix d’idees i de termes sobre el que ha de ser l’objectiu nacional de Catalunya. I la forma com ha anat la discussió del nou Estatut ho ha accentuat. Es parla d’independentisme, de sobiranisme, de federalisme simètric i de federalisme asimètric, d’autonomisme en diverses versions. I finalment hi ha qui dient-ho o no pretén reduir tot això a poca cosa o a res.
Molta confusió.
Mirem de superar-ho amb un altre enfocament.
Sortint de la base, això sí, que Catalunya té una personalitat pròpia. Que no és el “Nordeste de España”, com s’ha tornat a dir ben recentment a molt alt nivell espanyol. O, que els catalans no són, simplement, “ciudadanos españoles empadronados en Cataluña”. Per esmentar només dues de les moltes definicions que tendeixen a deixar en no res la personalitat de Catalunya.
Enfoquem-ho sobre la base que CATALUNYA TÉ DRET.
A què té dret Catalunya?
1. TÉ DRET A SER
A ser poble, a ser col•lectivament. Té dret per tant a tenir tot allò que ha configurat la seva personalitat col•lectiva. Allò que configura la seva identitat: llengua, cultura, institucions, dret, memòria històrica, etc. I té dret per tant a la garantia que aquests elements bàsics del seu ser com a poble no seran agredits. Més encara: que disposarà dels elements necessaris per a poder-los defensar.
2. TÉ DRET A SER RECONEGUDA
Té dret a disposar d’un marc polític i jurídic que reconegui la seva personalitat. El reconeixement forma part del ser. Ser està renyit amb l’anonimat o amb la negació de la diferència. Un reconeixement així molt sovint ve donat pel fet de tenir un Estat propi, però no necessàriament és sempre així. Però és cert que aquest reconeixement ha de tenir la claredat i la visibilitat necessàries per a refermar la pròpia personalitat. Repetim-ho: el reconeixement forma part del ser.
3. TÉ DRET A FER SERVEI A LA SEVA GENT
Hi té dret, perquè és la seva raó de ser. Una col•lectivitat, una societat, un país, una nació, es justifiquen per la necessitat que les persones tenen –que la seva gent té- de disposar d’un marc col•lectiu per a la seva pròpia i personal realització.
La Declaració Universal dels Drets Humans ho diu ben clar: “Tothom es deu a la comunitat, que és l’únic que li permet el lliure i ple desenvolupament de la personalitat” (article 29.1). Per exemple ha de poder complir aquest deure bàsic que té. I ho ha de poder fer ella com a principal protagonista. És a dir, altres instàncies hi poden i de vegades hi han de contribuir, però el principal responsable és el propi país. És Catalunya. Per tant, dintre de les possibilitats del temps i del propi desenvolupament- té dret a disposar de tot allò –poder polític, recursos econòmics, condicions de tota mena- que necessita per a complir amb un deure bàsic que té com a país, que és servir la seva gent en tots els terrenys: humà, social, cultural, econòmic, etc.
4. TÉ DRET A PROJECTAR-SE
Té dret, s’ha dit abans, a ser reconeguda. Però a més té dret de projectar-se. Perquè tant les persones com les col•lectivitats són i han de ser abans que res elles mateixes. Però tenen una absoluta necessitat de comunicació. De relacionar-se. Si no ho fan s’asfixien. Per tant Catalunya ha de poder projectar-se a Espanya, a Europa, al Món. Sense més limitacions que les pròpies, no les imposades.
-----------------------------------------
Ja s’ha dit que això es pot aconseguir mitjançant un Estat independent o mitjançant d’altres fórmules. Mitjançant un Estat confederal, o un federalisme realment asimètric (i amb molt poder polític per als pobles federats) etc.
Podria assolir-se mitjançant un Estatut d’Autonomia? L’Estatut del 30 de setembre segurament ho hauria permès. I l’Estatut tal com el va aprovar el poble de Catalunya en referèndum?
No. Però sí que representa un progrés respecte al de 1979. Deixant de banda el desgast que ha representat en més d’un aspecte, i deixant de banda la malfiança que hi ha respecte a la seva aplicació, el nou Estatut dóna a Catalunya més possibilitats de complir amb els seus deures.
Això serà més o menys així, o no ho serà gens, segons com desemboqui la complicada situació actual entorn de l’Estatut. En tot cas, a l’hora de dictaminar la validesa o no d’un Estatut d’Autonomia convindrà que ho fem mirant si respecta els quatre drets fonamentals que tot poble té. Drets que de fet són deures. Drets que són drets perquè només el seu exercici permetrà a Catalunya complir amb els seus deures com a país.