Estos errores de la naturaleza, sin duda, son pasto para la Santa Inquisición y la muerte más retorcida, truculenta y visceral; mancillar la efígie de Llull, menuda herejía.
Conozco la cueva que decís, y cada vez tengo más claro que mi misión mística es llegar a ella.
Os adjunto el conocido poema autobiográfico "Cant de Ramon", escrito entre los años 1299 y 1300, y compilado por mossèn Salvador Galmès durante la década de los '50.
Son creat e esser m'es dat
a servir Deu, que fos honrat,
e son caüt en mant peccat
e·n ira de Deu fuy pausat.
Jhesús me venc crucificat:
volc que Deus fos per mi amat.
Matí ané querre perdó
Deu, e près confessió
ab dolor e contrició.
De caritat, oració,
esperansa, devoció,
Deus me fé conservació.
Lo monestir de Miramar
fiu a frares Menors donar
per sarrayns a preïcar.
Enfre la vinya·l fenolar
amor me près: fé·m Deus amar
e·nfre sospirs e plors estar.
Deus Payre, Fil, Deus Espirat,
de qui es sancta Trinitat,
tracté com fossen demonstrat.
Deus Fill del cel es devalat:
de una verge està nat
Deu e home, Crist appelat.
Lo mon era·n dampnació:
morí per dar salvació
Jhesús, per qui·l mon creat fo.
Jhesús puja·l cel sobre·l tro;
venrà jutjar li mal e·l bo:
no valran plors querre perdó.
Novel saber ay atrobat:
pot-n'om conèxer veritat
e destruir la falsetat.
Sarraïns seran batejat,
tartres, jueus, e mant errat,
per lo saber que Deus m'a dat.
Pres ay la crots: tramet amors
a la Dona de peccadors
que d'ela m'aport gran secors.
Mon cor està casa d'amors
e mos huyls fontanes de plors:
enfre gaug estag e dolors.
Son hom veyl paubre meinspreat;
no ay ajuda d'ome nat
e ay trop gran fayt emparat;
gran res ai de lo mon sercat;
mant bon exempli ay donat;
poc son conegut e amat.
Vuyl morir en pèlec d'amor.
Pe esser gran non ay paor
de mal príncep ni mal pastor.
Tots jorns consir la desonor
que fan a Deu li gran senyor
qui meten lo mon en error
Prec Deus trameta missatjers
devots, sciens e vertaders
a conèxer que Deus hom es.
La Verge on Deus hom se fes
e tots los sants d'ela sotsmès
prec que·n ifern no sia mès
Laus honor al major senyor,
al qual tramet la mi'amor
que d'él reeba resplandor.
No son digne de far honor
a Deu: tan fort son peccador,
e son de libres trobador!
On que vaja cuyt gran be far,
e a la fi res no·y pusc far;
per que n'ay ira e pesar.
Ab contricció e plorar
vuyl tant a Deu mersè clamar,
que mos libres voyl'exalsar.
Santetat, vida, sanitat,
gaug, me do Deus, e libertat,
e gart-me de mal e pecat.
A Deu me son tot comanat:
mal esperit ni hom irat
no ajen en mi potestat.
Man Deus als cels e·ls elements,
plantes, e totes res vivents,
que no·m fassen mal ni tormens.
Do·m Deus companyons conexens,
devots, leials, humils, tements,
a procurer sos honraments.
Laus et honor essencie Dei et diuinis personis et dignitatibus earum. Et recordemur et amemus Jhesum Nazarenum, et Mariam virginem matrem eius.