De la insolvencia pendonabridas de los catalejos.
- Iniciador del tema Becerro de oro
- Fecha de inicio
elgarrotazo
Forero del todo a cien
- Registro
- 5 Nov 2006
- Mensajes
- 168
- Reacciones
- 0
Max_Demian rebuznó:tibetano rebuznó:
Te perdono la vida.
Otro imitador de Shin Chan.
elgarrotazo
Forero del todo a cien
- Registro
- 5 Nov 2006
- Mensajes
- 168
- Reacciones
- 0
Y aquí los amigos del anterior, y en general la generación setentera, intentando parecer sofisticados
Kraftschlag
Clásico
- Registro
- 23 Oct 2006
- Mensajes
- 2.127
- Reacciones
- 0
Player rebuznó:
brus lee (hablando en serio) rebuznó:
Debo decir que éste y algunos otros comentarios de nuestro querido Brus es de lo más loleante que he visto últimamente.
Leonard Shelby
Freak
- Registro
- 5 May 2006
- Mensajes
- 6.578
- Reacciones
- 4
Patético intento de contrarrestar el hilo sobre Cádiz.
Los catalanes no son santo de mi devoción,pero al menos no tengo que darles de comer.
Los catalanes no son santo de mi devoción,pero al menos no tengo que darles de comer.
Max_Demian
Puta rata traicionera
- Registro
- 17 Jul 2005
- Mensajes
- 33.277
- Reacciones
- 27.007
Jo tamben se parlar catalá. No hi ha res molt fácil. L'unica res que fas de fer es acortar las palabres o acabarles en e.
Lolets per tots los noiets.
Lolets per tots los noiets.
elgarrotazo
Forero del todo a cien
- Registro
- 5 Nov 2006
- Mensajes
- 168
- Reacciones
- 0
Lo Camí, part I
Soferts Súbdits,
Nos som assabentats de quant ha estat lo vostre patiment en Nostra absència des de lo dia en que se fon estada la magna tració de lo Estatut del Principat. Però aquesta absència no fon filla d’arbitrarietat o desídia, impròpies de los Reis catalans. Aquesta fon prova a la que Déu nostre Senyor nos posà tant a vosaltres com a Nos. A lo poble català, Ell la imposà perquè fes conscient de llur pecat en dir “hoc” a l’Estatut. A Nos, fon per la Sancta missió de cercar en la Terra celles revelacions que vos hauran de servir per redimir lo Imperi.
E així fon, que en lo Cel de los Prohoms, Ell, Lo Creador, nos aparegué e feu principi a tal parlar:
“Tu, Pere, en los teus dies en lo Terrenal Món, fòres tostemps sereníssim príncep e cercant sempre dar al just, premi, e a lo vilà, càstig, tens lo Deure que t’encomano de vetllar altre volta per lo Sanct Imperi Català.”
E Nos, ab llàgremes en los ulls, caiguerem de genolls en terra, e ferem paraules de semblant estil:
“Oh Déu! Senyor Nostre, qui nos posares corona en la testa e espasa en la mà per guiar lo Poble Escollit, quin és lo Deure que haurem de complir? Parlau prest, ans lo Nostre desig de servir-vos nos cou tant com lo ferro colat e ardent que ferem empassar a los revoltats de València!”
E lo Creador digué:
“Prendràs la forma de mortal altra volta, e voltaràs per les terres de lo Imperi fens que trobes les Revelacions que han de retornar lo seny e la força al Poble Escollit, només en eixe moment, podràs retornar a lo Cel de los Prohoms. E sens armes de qualsevol natura, només amb los dons de la vista, l’oïda, e la paraula! Ves fill meu, lo Imperi et requereix, e lo Món necessita lo Imperi Català.”
E així fon com apareguerem, altra volta en la Terra, ab aspecte completament mortal e ab robes certament estranyes per Nos. E lo lloc que Nostre Senyor escollí per Nostra tornada no fon altre que les terrés del Vallés. Allà on Moisés obrí lo riu Ripoll ( e de propina lo Llobregat) e feu avançar lo Poble Escollit vers la Catalunya Nova. E allà, en la Vila de Badia del Vallés voltarem llarga estona, tot escoltant parles forasteres, e de tant en tant alguns jóvens parlar la llengua de lo Imperi. E ab prudència caminarem devers ells e Nos pararem a escoltar llurs paraules, que deien a semblant estil:
“N’estic fins els ous! Em foto un fart de pencar de “pitzero” a Barcelona, estudiar a l’Autònoma ple de multiculturetes, i a sobre la puta RENFE em deixa tirat gairebé cada dia! Amb el que cobro no a casa gairebé no en tenim ni per menjar. I per si això no fos prou, un milió i mig de botiflers voten que SÍ a l’estatut!”
Los altres jóvens que l’escoltaven li donaren la raó e seguiren exposant llurs queixes, tostemps semblats a les del primer. E fon així com albirarem lo camí a la primera revelació: Déu Nostre senyor nos posava a les oïdes a los problemes de lo jovent. E lo jovent sempre ha estat esperança e flama per lo Imperi. Haviem, doncs de cercar quina natura era lo martiri anomenat “pitzero”, qui eren los “multiculturetes” e on era cella barjaula anomenada RENFE.
Primer de tot cercarem algun home de bé e li demanarem: “ Perdoneu bon crestià, Nos voldriem saber on podriem anar per que ens donin jornal de “pitzero”. ” Tot i que feu cara d’estranyat, nos indicà que en cella cantonada n’hauriem. E després de dar-li les gràcies e desitjar-li molts fills, nos dreçarem cap allà e haguerem lo lloc. La indústria de Nostra intuïció no hagué d’obrar gaire per veure que lo lloc d’on sortien e entraven jóvens prims e cansats era on sortia tal maldat. Sens dubtar-ho entrarem prest allà, e rapidament veguerem que, juntament a los soferts “pitzeros”, fadrines també molt jovens e cansades cuinàven ab molta pressa, ans la natura de los elements amb que ho feien no convidava a obrir la gana. De sobte sentí unes fortes veus d’un home ja fet e ab panxa ampla que deia paraules forasteres de semblant estil:
“Venga dejgrasiaos! Como no su dei má prisa su echo a la puta calle e meto a un par de moros de mierda pol mesmo presio!”. Nos, que forem Rei lletrat en llengues estrangeres, entenguerem bona part dels mots, ans clarament lo tó, la natura e lo sentit d’aquests.
Fon així que vengué la primera revelació: INJUSTICIA! Lo jovent sofria lo jou de mals hómens per poder portar lo pà a taula e pagar-se la instrucció per algun dia poder ser doctes e viure ab lo grau que mereix lo Poble Escollit. Sens esperar e prestament, davallarem la mà cercant l’espasa. E quina fon nostra sorpresa en recordar que Déu Nostre Senyor nos en privà en Nostre retorn al lo Terrenal Món. Ans com astúcia sempre havia estat haguda per los Reis catalans en los moments de major dificultat, buscarem cell estri que nos ajudara a donar resposta clara a cell malvat e exemple als e les jóvens. E lo haguérem! En lo envà a la nostra dreta, penjava una mena de canti de ferre, de color roig, on se llegia un mot clarament indicatiu d’acció: EXTINTOR. Prestament lo fermarem, pesat com era, e corrent vers lo malvat que cridava als jóvens “pitzeros”, lo davallarem vers la sua closca. Però la sua closca era obrada, de ben segur, per bruixeria ja que no es va esberlar com Nos recordavem, per costum a fer armes braves contra castellans e sarraïns. Però no fon per gaire estona que durà la bruixeria, doncs lo segon colp, ab lo malvat ja caigut en terra, lo cap s’esberlà. Per inscripció en la sua roba ensangonada haguerem lo nom: Paco – Encargado.
E satisfets, alcarem la mirada devers los jóvens, que mostraven llurs rostres atemorits. Tot i que Nos no ho comprenguerem a primera volta, prestament haguérem que la servitut e los defalts que havien patit cells e celles jóvens, haviem atemorit llurs cors e llur pensa. E fon així com Nos nos enfilarem en lo taulell e ferem principi a tal parlar:
“Oh jóvens! Vosaltres que teniu molta vida encara, veure-us en tal natura d’esclavatge és gran defalt a los ulls de Déu Nostre Senyor. Més encara, vosaltres qui sou los carreus ab los que es bastirà de nou lo Imperi català, no heu de tolerar semblants coses!”
Ja uns mica restablerts ens preguntaren: “Doncs que hem de fer? Hem de guanyar-nos la vida d’alguna manera!” E Nos responguerem a semblant estil: “Cosa certa és, ans no com a esclaus! Lo deure de tot català davant los mals usos és cridar: VISCA LA TERRA! MUÏRA EL MAL GOVERN!” E los jóvens ho entengueren, e hagueren los ganivets que en la cuina restaven e, a manera de coltells los empraren a partir d’eixe dia contra los qui practicaven los mals usos.
Ja en lo carrer, e abans que aquests s’escamparen per la vila ab per extendre lo foc purificador, que ja havien administrat al lloch on havien hagut tant patiment, Nos tenguerem temps per fer-los una qüestió: “No sabreu pas quin cami haig de seguir per haver la barjaula qui nomenau RENFE?” E nos ho indicaren...
Soferts Súbdits,
Nos som assabentats de quant ha estat lo vostre patiment en Nostra absència des de lo dia en que se fon estada la magna tració de lo Estatut del Principat. Però aquesta absència no fon filla d’arbitrarietat o desídia, impròpies de los Reis catalans. Aquesta fon prova a la que Déu nostre Senyor nos posà tant a vosaltres com a Nos. A lo poble català, Ell la imposà perquè fes conscient de llur pecat en dir “hoc” a l’Estatut. A Nos, fon per la Sancta missió de cercar en la Terra celles revelacions que vos hauran de servir per redimir lo Imperi.
E així fon, que en lo Cel de los Prohoms, Ell, Lo Creador, nos aparegué e feu principi a tal parlar:
“Tu, Pere, en los teus dies en lo Terrenal Món, fòres tostemps sereníssim príncep e cercant sempre dar al just, premi, e a lo vilà, càstig, tens lo Deure que t’encomano de vetllar altre volta per lo Sanct Imperi Català.”
E Nos, ab llàgremes en los ulls, caiguerem de genolls en terra, e ferem paraules de semblant estil:
“Oh Déu! Senyor Nostre, qui nos posares corona en la testa e espasa en la mà per guiar lo Poble Escollit, quin és lo Deure que haurem de complir? Parlau prest, ans lo Nostre desig de servir-vos nos cou tant com lo ferro colat e ardent que ferem empassar a los revoltats de València!”
E lo Creador digué:
“Prendràs la forma de mortal altra volta, e voltaràs per les terres de lo Imperi fens que trobes les Revelacions que han de retornar lo seny e la força al Poble Escollit, només en eixe moment, podràs retornar a lo Cel de los Prohoms. E sens armes de qualsevol natura, només amb los dons de la vista, l’oïda, e la paraula! Ves fill meu, lo Imperi et requereix, e lo Món necessita lo Imperi Català.”
E així fon com apareguerem, altra volta en la Terra, ab aspecte completament mortal e ab robes certament estranyes per Nos. E lo lloc que Nostre Senyor escollí per Nostra tornada no fon altre que les terrés del Vallés. Allà on Moisés obrí lo riu Ripoll ( e de propina lo Llobregat) e feu avançar lo Poble Escollit vers la Catalunya Nova. E allà, en la Vila de Badia del Vallés voltarem llarga estona, tot escoltant parles forasteres, e de tant en tant alguns jóvens parlar la llengua de lo Imperi. E ab prudència caminarem devers ells e Nos pararem a escoltar llurs paraules, que deien a semblant estil:
“N’estic fins els ous! Em foto un fart de pencar de “pitzero” a Barcelona, estudiar a l’Autònoma ple de multiculturetes, i a sobre la puta RENFE em deixa tirat gairebé cada dia! Amb el que cobro no a casa gairebé no en tenim ni per menjar. I per si això no fos prou, un milió i mig de botiflers voten que SÍ a l’estatut!”
Los altres jóvens que l’escoltaven li donaren la raó e seguiren exposant llurs queixes, tostemps semblats a les del primer. E fon així com albirarem lo camí a la primera revelació: Déu Nostre senyor nos posava a les oïdes a los problemes de lo jovent. E lo jovent sempre ha estat esperança e flama per lo Imperi. Haviem, doncs de cercar quina natura era lo martiri anomenat “pitzero”, qui eren los “multiculturetes” e on era cella barjaula anomenada RENFE.
Primer de tot cercarem algun home de bé e li demanarem: “ Perdoneu bon crestià, Nos voldriem saber on podriem anar per que ens donin jornal de “pitzero”. ” Tot i que feu cara d’estranyat, nos indicà que en cella cantonada n’hauriem. E després de dar-li les gràcies e desitjar-li molts fills, nos dreçarem cap allà e haguerem lo lloc. La indústria de Nostra intuïció no hagué d’obrar gaire per veure que lo lloc d’on sortien e entraven jóvens prims e cansats era on sortia tal maldat. Sens dubtar-ho entrarem prest allà, e rapidament veguerem que, juntament a los soferts “pitzeros”, fadrines també molt jovens e cansades cuinàven ab molta pressa, ans la natura de los elements amb que ho feien no convidava a obrir la gana. De sobte sentí unes fortes veus d’un home ja fet e ab panxa ampla que deia paraules forasteres de semblant estil:
“Venga dejgrasiaos! Como no su dei má prisa su echo a la puta calle e meto a un par de moros de mierda pol mesmo presio!”. Nos, que forem Rei lletrat en llengues estrangeres, entenguerem bona part dels mots, ans clarament lo tó, la natura e lo sentit d’aquests.
Fon així que vengué la primera revelació: INJUSTICIA! Lo jovent sofria lo jou de mals hómens per poder portar lo pà a taula e pagar-se la instrucció per algun dia poder ser doctes e viure ab lo grau que mereix lo Poble Escollit. Sens esperar e prestament, davallarem la mà cercant l’espasa. E quina fon nostra sorpresa en recordar que Déu Nostre Senyor nos en privà en Nostre retorn al lo Terrenal Món. Ans com astúcia sempre havia estat haguda per los Reis catalans en los moments de major dificultat, buscarem cell estri que nos ajudara a donar resposta clara a cell malvat e exemple als e les jóvens. E lo haguérem! En lo envà a la nostra dreta, penjava una mena de canti de ferre, de color roig, on se llegia un mot clarament indicatiu d’acció: EXTINTOR. Prestament lo fermarem, pesat com era, e corrent vers lo malvat que cridava als jóvens “pitzeros”, lo davallarem vers la sua closca. Però la sua closca era obrada, de ben segur, per bruixeria ja que no es va esberlar com Nos recordavem, per costum a fer armes braves contra castellans e sarraïns. Però no fon per gaire estona que durà la bruixeria, doncs lo segon colp, ab lo malvat ja caigut en terra, lo cap s’esberlà. Per inscripció en la sua roba ensangonada haguerem lo nom: Paco – Encargado.
E satisfets, alcarem la mirada devers los jóvens, que mostraven llurs rostres atemorits. Tot i que Nos no ho comprenguerem a primera volta, prestament haguérem que la servitut e los defalts que havien patit cells e celles jóvens, haviem atemorit llurs cors e llur pensa. E fon així com Nos nos enfilarem en lo taulell e ferem principi a tal parlar:
“Oh jóvens! Vosaltres que teniu molta vida encara, veure-us en tal natura d’esclavatge és gran defalt a los ulls de Déu Nostre Senyor. Més encara, vosaltres qui sou los carreus ab los que es bastirà de nou lo Imperi català, no heu de tolerar semblants coses!”
Ja uns mica restablerts ens preguntaren: “Doncs que hem de fer? Hem de guanyar-nos la vida d’alguna manera!” E Nos responguerem a semblant estil: “Cosa certa és, ans no com a esclaus! Lo deure de tot català davant los mals usos és cridar: VISCA LA TERRA! MUÏRA EL MAL GOVERN!” E los jóvens ho entengueren, e hagueren los ganivets que en la cuina restaven e, a manera de coltells los empraren a partir d’eixe dia contra los qui practicaven los mals usos.
Ja en lo carrer, e abans que aquests s’escamparen per la vila ab per extendre lo foc purificador, que ja havien administrat al lloch on havien hagut tant patiment, Nos tenguerem temps per fer-los una qüestió: “No sabreu pas quin cami haig de seguir per haver la barjaula qui nomenau RENFE?” E nos ho indicaren...
Asiduo
Freak totalelgarrotazo
Forero del todo a cien
- Registro
- 5 Nov 2006
- Mensajes
- 168
- Reacciones
- 0
fumeta rebuznó:
Porque eres tonto. Aunque lo pusieras en catalán los policías abusarían (analmente) de ti del mismo modo.
FLAME TIME
Timothy Leary
Clásico
- Registro
- 4 May 2005
- Mensajes
- 3.330
- Reacciones
- 0
Max_Demian rebuznó:
Hahaha no había leído nada tan supremo desde aquel DISPOSSOS A TOT del murciano caló.
elgarrotazo
Forero del todo a cien
- Registro
- 5 Nov 2006
- Mensajes
- 168
- Reacciones
- 0
El aprendizaje del montillense avanza imparable.
Ley de Política Lingüística (1/1998)
Recaudacion desde diciembre 2003 a enero 2006 = 212.450 euros
Repartido entre por ejemplo:
No tener los tickets de caja en catalán (1.800 euros)
Indicadores de "prohibido fumar" en castellano (1.200 euros)
Entregar presupuestos, facturas, información y documentación en el idioma del resto de España (850 euros).
No me entretengas con mas subnormalidades por favor, quedate en tu puta mierda de comunidad autonoma y muerete como ringo star y a poder ser incluso mas rapido que él
Recaudacion desde diciembre 2003 a enero 2006 = 212.450 euros
Repartido entre por ejemplo:
No tener los tickets de caja en catalán (1.800 euros)
Indicadores de "prohibido fumar" en castellano (1.200 euros)
Entregar presupuestos, facturas, información y documentación en el idioma del resto de España (850 euros).
No me entretengas con mas subnormalidades por favor, quedate en tu puta mierda de comunidad autonoma y muerete como ringo star y a poder ser incluso mas rapido que él
albertzale costras
Novato de mierda
- Registro
- 29 Nov 2006
- Mensajes
- 57
- Reacciones
- 0
los catalanes son lo mas de lo mas y todo el que no piense asi es un jodido fascista.
Loq ue os jode a todos es que sois unos fatxas que no podeis soportar que un pueblo oprimido y explotado le de una patada en el culo a la Expaña fascista, catolica y polizial.
Visca catalunya lliure!
Loq ue os jode a todos es que sois unos fatxas que no podeis soportar que un pueblo oprimido y explotado le de una patada en el culo a la Expaña fascista, catolica y polizial.
Visca catalunya lliure!
elgarrotazo rebuznó:[Porque eres tonto. Aunque lo pusieras en catalán los policías abusarían (analmente) de ti del mismo modo.
FLAME TIME
Yo vivo en la capital del imperio español, no necesito ir a catalufoland a nada
edito para añadir que no me voy a meter en una conversacion sobre politica con nadie y que para mi la solucion de cataluña se llama napalm.
elgarrotazo
Forero del todo a cien
- Registro
- 5 Nov 2006
- Mensajes
- 168
- Reacciones
- 0
fumeta rebuznó:
Somos mayoría y hemos votado que como mínimo esos papeles estén en catalán. Como ni siquiera vives aquí, a parte de joderte pero bien, pues como que no te importa.
Y si vives, pues apechuga con el gobierno de la mayoría, que de esto a los campos de exterminio hay un buen tramo.
Tarannà.
los katalanes apestan.son unos putos peseteros de mierda y siempre hablando en su puto dialecto serdo ke parese k tengan una papa en la boka.una amija mia estubo alli en una convencion y cuando fue a comprar una barra de pan la tia le respondio en katalan.mi amija le dijo k si por fabor podia hablarle en español y la muy puta le respondia en katalan, son unos askerosos peseteros explotadores.
Capitán Jack
Veterano
- Registro
- 17 Mar 2006
- Mensajes
- 1.216
- Reacciones
- 0
Ves a pendre pel cul, maca.