néixer, jeure, treure i fer
D-U-C
Com en tota norma, hi ha un seguit d’excepcions i casos a banda de la norma general sobre l’ús de l’apòstrof que cal esmentar:
- Els mots femenins que comencen per i o u àtones (que no formen part d’una sílaba tònica), amb hac o sense, no apostrofen l’article la:
la universitat, la humanitat, la història, la institució
2. Tampoc s’apostrofa l’article
la davant de paraules compostes com les següents, perquè l’accent del primer element és secundari:
la infraestructura, la intercontinental, la ultradreta
3. No s’apostrofa quan el so representat per
i o
u en aquestes paraules
no és vocàlic, sinó amb
valor semivocàlic ([j] o [w], respectivament):
el iode, el iogurt, el uombat, el iugoslau, de Huelva, el Iemen, la hiena
4. S’escriu
la, sense apostrofar, en aquests tres casos:
la ira, la host i
la una (referit a l’hora). Tampoc s’apostrofa davant del nom de les lletres (
la e, la u, de efa) ni en el cas del topònim neerlandès
la Haia.
5. Davant manlleus començats per hac,
no s’apostrofa si és aspirada:
el hawaià, la Helen. S’apostrofa si és hac muda:
l’haixix, d’handbol, l’hoquei.
6.
Manlleus començats per s seguida de consonant (es pronuncia precedida d’una
e de suport): no s’apostrofa l’article femení
la ni la preposició
de, però sí l’article masculí:
la Scala de Milà,
de Stalin,
l’Sporting, l’striptease, la República Democràtica de Sri Lanka
Canvis en la normativa
L’
Ortografia catalana de l’IEC de l’any 2016 presenta un canvi respecte de la normativa anterior: abans
l’article femení la no s’apostrofava davant de mots formats amb el prefix negatiu a-. S’escrivia, per exemple,
la anormalitat per evitar la confusió entre
l’anormalitat i
la normalitat. La nova normativa considera que la representació gràfica d’aquests mots ja evita l’ambigüitat i que en la llengua oral, on si que hi podria haver confusió, ja es fa la distinció i es pronuncia l’article sencer, si cal. Per tant, mots com els següents ara s’han d’apostrofar:
l’anormalitat,
l’asèpsia,
l’asimetria,
l’amoralitat.
Apostrofació davant de sigles i acrònims
L’apostrofació davant de sigles i acrònims és diferent en funció de la seva pronunciació:
- Pronunciació sil·làbica: es llegeixen com qualsevol altra paraula i s’apostrofen o no d’acord amb les regles generals d’apostrofació dels mots sencers: l’INCAVI, l’UCI, l’UNICEF, d’IVA, la UEFA.
- Pronunciació lletra per lletra: si la sigla comença amb vocal, també es fa servir l’apòstrof d’acord amb la regla general, però si comença per i o u àtona, no (la UdL, la ITV). Compte també si el nom de la primera consonant comença amb vocal (per exemple, LSD, ela-essa-de), perquè llavors sí que s’apostrofem: d’LSD, l’FMI, l’NBA, d’FM.
L’apòstrof davant de símbols, números i altres marques tipogràfiques
Davant de
cometes i cursiva se segueixen les normes generals d’apostrofació:
El polític va qualificar les acusacions de corrupció contra ell d’«inadmissibles». (citació de paraules textuals)
L’autor d’El Senyor dels Anells
és J.R.R. Tolkien.
Això no obstant,
no s’apostrofa davant de símbols (5 milions de €, el H és un gas molt volàtil), llevat dels de la rosa dels vents, que es tracten com si fossin sigles (
tant bufa de l’E com de l’O)
. Tampoc apostrofarem quan es tracta d’un
ús metalingüístic de la cursiva (
El substantiu de atraure
és atracció.).
Davant de
nombres i xifres, se segueix la norma general:
l’u, l’1, l’onze, l’11, quarts d’onze.
No et fot?
Muerto por dentro+
Asiduo, porque será un bucle
Frikazo
Baneado
Forero del todo a cien
www.fundeu.es
