L'equip de Trias entreveu el nou Parlament a la plaça de les Glòries
Sol, mig envaït pels matolls i punt de suport dels indigents per saltar cap a dins del recinte tancat del parc, a la plaça de les Glòries Catalans encara hi resisteix el monument que es va col·locar després de l'última reforma, la del 1992. Dedicat a les 12 glòries catalanes, conté un text per a cada una d'elles. La dotzena meravella catalana és El restabliment de l'autogovern i inclou un fragment de l'Estatut del 1979: «La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d'afirmació». Davant d'aquest context simbòlic, que lliga amb el fet que la plaça és el centre de la capital de Catalunya, la Barcelona dels 3,5 milions d'habitants, i punt de trobada de les seves tres principals avingudes, la Diagonal, la Meridiana i la Gran Via, la idea surt sola. El govern municipal, immers de ple en l'homèrica tasca de buscar un projecte per a les Glòries, pretén ubicar-hi el Parlament de Catalunya, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO de fonts d'Hàbitat Urbà
Aclarir que la proposta està en fase d'estudi és sobrer. Tot el que afecta les Glòries es troba en aquest estat. Però la lògica acompanya la iniciativa. La lògica política d'un partit nacionalista que gairebé pretén fer de les Glòries el quilòmetre zero del catalanisme. Perquè aquesta proposta sobre el Parlament s'acompanya d'una altra. L'hissat d'una senyera d'enormes proporcions. Segons diuen mig de broma mig de debò algunes veus de la tinència d'alcaldia d'Hàbitat Urbà, en comparació, la bandera espanyola que el llavors ministre de Defensa Federico Trillo va fer col·locar a la plaça de Colón de Madrid quedarà com un simple mocador.
UN EDIFICI PETIT / Però lògica també institucional. Només la galopant crisi ha impedit l'ampliació del Parlament a la Ciutadella, un edifici amb les costures a punt de trencar-se. El juliol del 2007 es va presentar un ambiciós pla d'ampliació de l'antic arsenal de la Ciutadella. Per a això, els llavors presidents de la Generalitat, Pasqual Maragall, del Parlament, Ernest Benach, i l'alcalde, Joan Clos, van firmar un conveni que posava en marxa el procés.
Eren aquells temps en què encara es pensava que algun dia es construiria el zoo marí al Fòrum. Això, després del trasllat de les espècies afectades, permetria guanyar el terreny que el recinte deixés. Les obres havien de començar el 2009.
CONSTRUCCIÓ AVORTADA / Estava previst que la seu parlamentària creixés en direcció al carrer de Wellington. El plat fort de l'ampliació era la construcció d'un nou hemicicle que permetés la implantació de la més moderna tecnologia als escons. Cal recordar que l'actual hemicicle es va construir el 1932 per donar cabuda a 85 escons i que, en la transició, es va haver d'ampliar per arribar als 135.
I lògica de ciutat. El trasllat del Parlament permetria guanyar espai de parc per a la Ciutadella. I fins i tot, en funció de la reforma que es fes del zoo, obrir nous accessos al parc. Per exemple aconseguir la connexió del parc amb el litoral.
Més beneficis que portaria el canvi d'emplaçament del parlament català: dotaria les Glòries d'un gran equipament que generés activitat i, de ben segur, atractiu turístic, perquè l'edifici seria icònic.
Per cert, la primera administració que, en veu baixa, es va plantejar ubicar el Parlament a les Glòries va ser l'última del PSC. Finalment el projecte va ser rebutjat, encara no se sap ben bé per què.