Sostres...hablar espanol es de pobres

  • Iniciador del tema Iniciador del tema estoico
  • Fecha de inicio Fecha de inicio

estoico

RangoAsiduo
Registro
16 Sep 2006
Mensajes
597
Reacciones
0
Esta es una noticia que hace dias se publico en el diario AVUI de Cataluna. Me ha llamado poderosamente la atencion. La comparto con vosotros a ver que os parece.

A un servidor le da toda la sensacion de que primero existe un argumento que este senor politiza y luego se dedica a justificarlo apoyandolo con datos y cifras, que mas alla de que sean ciertas, no son validas ni merecen la mas minima consideracion tratandose de un argumento tan discriminativo y de segundas intenciones, que en otro contexto si podria haberse tomado en serio y generado debate interesante.


LLIR ENTRE CARDS

Parlar espanyol és de pobres

Salvador Sostres

A Barcelona fa molt hortera parlar espanyol, jo només el parlo amb la minyona i amb alguns empleats. És de pobres i d'horteres, d'analfabets i de gent de poc nivell parlar un idioma que fa aquest soroll tan espantós per pronunciar la jota. Aquests que no parlen en català sovint tampoc no saben anglès, ni francès, ni qui és monsieur Paccaud. Però no només a Catalunya l'espanyol és un símptoma de classe baixa. L'amic Riera em facilita aquestes dades de l'ONU del 2002. Renda per càpita de Noruega, 36.600 dòlars; Dinamarca, 30.940; Islàndia, 29.750. Tots tres països riquíssims, amb economies internacionalitzades i llengües més petites que la nostra però que les parlen sense complex. Contra aquesta absurda creença que el català ens tanca portes, aquestes dades prou eloqüents de si serveix o no serveix una llengua minoritària. En canvi en el meravellós món hispànic la pobresa és l'única dada. La mitjana dels 13 principals països americans que tenen l'espanyol com a llengua, comptat des de l'Argentina, Xile i Mèxic fins a Nicaragua, Hondures i l'Equador, és de 6.209 atrotinats dòlars de renda per càpita. Catalunya parlant català i malgrat l'espoli fiscal infligit per una Espanya que no té ni la decència de publicar les xifres del robatori, té una renda de 26.420 dòlars. Hem de triar model: Noruega o afegir-nos a la caravana de la misèria. Només cal veure com les zones més riques de l'Estat tenen una altra llengua pròpia: i és evident que l'Estat el mantenim, pagant molt i molt, els que no parlem en tercermundista. És veritat que en espanyol s'han escrit pàgines d'una bellesa emocionant, però el destí dels països que el parlen ha estat històricament d'una fatalitat irrevocable. Parlar espanyol sí que tanca portes, i destins: mira. L'independentisme a Catalunya està absolutament justificat encara que només sigui per fugir de la caspa i de la pols, de la tristesa de ser espanyol.





TRADUCCION DE LO ANTERIOR


Artículo aparecido en el diario catalán AVUI.



Dice lo siguiente:



"En Barcelona queda muy hortera hablar en español, yo solo lo hablo con la criada y con algunos empleados. Es de pobres y de horteras, de analfabetos y de gente de poco nivel hablar un idioma que hace un ruido tan espantoso para pronunciar la jota. Estos que no hablan catalán, a menudo tampoco saben inglés, ni francés, ni quién es monsieur Paccaud. Pero no solo en Cataluña el español es un síntoma de clase baja. El amigo Riera me facilita estos datos de la ONU del 2002.

Renta per cápita de Noruega, 36.600 dólares; Dinamarca, 30940; Islandia, 29.750.

Tres países riquísimos, con economías internacionalizadas y lenguas más pequeñas que la nuestra pero que las hablan sin complejos. Contra esta absurda creencia de que el catalán nos cierra puertas, estos datos sobradamente elocuentes de si sirve o no sirve una lengua minoritaria.

En cambio en el maravilloso mundo hispánico la pobreza es el único dato. La media de los 13 principales países americanos que tienen el español como lengua, desde Argentina, Chile y Méjico hasta Nicaragua, Honduras y Ecuador, es de 6.209 maltrechos, dólares de renta per cápita. Cataluña hablando catalán y a pesar del expolio fiscal infringido por una España que no tiene ni la decencia de publicar las cifras del robo tiene una renta de 26.420 dolares.

Hemos de escoger modelo: Noruega o unirnos a la caravana de la miseria. El independentismo en Cataluña esta absolutamente justificado aunque solo sea para huir de la caspa y el polvo, de la tristeza de ser español".




https://www.avui.com/avui/diari/05/abr/07/ag2lli07.htm
 
SOLO CON LA PRIMERA LINEA DE LA NOTICIA TENGO BASTANTE...QUE UN PERIODICO CATALAN TENGA ESAS TENDENCIS TAN FACHAS ES BASTANTE LLAMATIVO..PARA MI.

MAL QUE LE PESE MIENTRAS PERTENEZCAN AL ESTADO ESPAÑOL SUS DOS LENGUAS COOFICIALES SON EL CASTELLANO Y EL CATALÁN. NINGUNA DE LAS 2 SUPEDITADA A LA OTRA. ASI QUE SI HABLAR ESPAÑOL ES DE POBRES..Y HORTERAS...

YO ME REAFIRMO ESPAÑOL, POBRE Y HORTERA.
 
Gracias Shelby, no tenia ni idea de que existia ya un hilo sobre el tema.

Lo traje porque desde que lo lei no ha dejado de llamarme la atencion, sobre todo porque vivo en Cataluna y en ciertos ambitos y sectores de esta sociedad se perfectamente que se piensa asi. Y de ninguna manera estoy diciendo que todos los catalanes son asi ni mucho menos, que los hay y muchos abiertos y tolerantes.

Pero de un tiempo a esta parte noto cierto sentimiento de parte de algunos catalanes hacia lo espanol y extranjero que no es digna de aplausos ni admiracion.
 
Felicidades, hasta ahora era Slk el que sacaba hilos de este tipo.

Sobre el artículo: el hombre este debe ser la reencarnación de Sabino Arana versión catalana
 
Sostres,Sostres......humm,me suena de algo pero ahora mismo no caigo,fíjese usted....
¿Quien dice que es el hijo de la gran puta éste?
 
el gilipollas es de sent de nit o algo así no? cuando Buenaguente estaba en tv3..
 


A mi hay algo que no me cuadra.

Este tío salía en Crónicas defendiendo al PP (la de palos que se llevaba del hijodelagranputa de Sardá).
Apoya la intervención en Irak,defiende a la COPE frente al CAC y sus textos están ideológicamente hablando cerca de Ciutadans.

Incluso hablan maravillas de el en Libertad Digital.

https://www.libertaddigital.com/php3/opi_desa.php3?cpn=28923

Así que digo yo que lo habrá escrito en plan irónico,pero le ha salido mal.
 
Bueno, Ud. va por buen camino senor Shelby. El articulo aparece en la seccion de Servicio y Ocio, por lo que podriamos considerar que se trataba de una broma.

Pero si uno conociera un poco la trayectoria del diario AVUI, se daria cuenta de la sutileza del mismo y el talante que maneja en el fondo.

Ahi esta tambien lo censurable.
 
Os voy a pegar unos artículos del amigo para echarnos una risas. Usad www.internostrum.com porque paso de traducirlo escribiendo.

pinhead.jpg

- Empezamos?

El conseller iguana (Article de l'AVUI)

Estem preparant al Canal Català uns muppets de la classe política catalana. A partir de dilluns vinent presentaré un informatiu de 10 minuts cada dia i aquestes nines en seran les protagonistes. Tots els candidats han estat fàcils de caracteritzar: l’Artur vol ser comte-rei de Catalunya perquè gràcies a ell consta a l’Estatut que som una nació i vol per tant recuperar la nostra tradició dinàstica, el Pepe vol ser el senyor encarregat de Catalunya perquè l’única cosa que li importa és la gestió, etcètera. L’única nina que no sabem què fer-ne és la del Joan Saura. No m’agraden les imitacions: si tot el que pots fer amb Xavier Trias és posar a un imbècil a dir malament les erres i les jotes, ja m’explicaràs si això és intel·ligència. Dir-li a un coix que és coix? Hi ha diversos miserables que cobren ja per fer aquesta baixesa. Pel que fa a mi més m’estimo el dibuix, fixar-me en la personalitat de cadascú i fer-ne la metàfora: que la nina recordi a la persona però que tingui també vida pròpia. Bé, doncs amb el Saura és impossible fer cap metàfora i hem arribat a la conclusió que això ens costa tant perquè no té cap personalitat. Perquè no és ningú, i no només políticament. Del Saura pots burlar-te’n, però no fer-ne cap dibuix, cap metàfora. L’altre dia hi donàvem voltes i més voltes al despatx dels meus productors, l’Ester Alonso i l’Ignasi Muntanya, i de sobte al fons d’un dels prestatges de la sala vaig descobrir que hi havia una iguana de pelfa verda i negra: i vet aquí que aquesta iguana serà finalment la representació del conseller Saura al nostre programa. No caldrà ni que parli perquè total ja parla José Montilla. No caldrà ni que es mogui perquè Saura no s’ha mogut en la vida d’allà on era. Hola, iguana, com estàs? Una iguana verda i negra, petita i amb cara de tenir gana. La metàfora muda i quieta del conseller Saura.
 
Cuanto daño ha echo cronicas marcianas , cuanto daño ,cuantas cabezas ha comido el hijo de la gran puta y bastardo de Javier Sarda ( la demagogia personificada) te deseo lo peor en la vida puta escoria
 
Leonard Shelby rebuznó:


A mi hay algo que no me cuadra.

Este tío salía en Crónicas defendiendo al PP (la de palos que se llevaba del hijodelagranputa de Sardá).
Apoya la intervención en Irak,defiende a la COPE frente al CAC y sus textos están ideológicamente hablando cerca de Ciutadans.

Incluso hablan maravillas de el en Libertad Digital.

https://www.libertaddigital.com/php3/opi_desa.php3?cpn=28923

Así que digo yo que lo habrá escrito en plan irónico,pero le ha salido mal.

No has acertado ni una, hamijo.

Este tio es forofo de CiU hasta la médula.
 
Leonard Shelby rebuznó:


A mi hay algo que no me cuadra.

Este tío salía en Crónicas defendiendo al PP (la de palos que se llevaba del hijodelagranputa de Sardá).
Apoya la intervención en Irak,defiende a la COPE frente al CAC y sus textos están ideológicamente hablando cerca de Ciutadans.

Incluso hablan maravillas de el en Libertad Digital.

https://www.libertaddigital.com/php3/opi_desa.php3?cpn=28923

Así que digo yo que lo habrá escrito en plan irónico,pero le ha salido mal.
No defendia al PP, defendia el liberalismo consevador que no es lo mismo.No puede estar cerca de Ciutadans porque es un independentista declarado y confeso(eso si, cuando estaba en Cronicas Marcianas no tenia huevos a decir todo lo que dice en el Avui).El articulo de hablar español es de pobres tiene ya dos años por lo menos, hace poco en el dia de la hispanidad lo volvio a poner en su blog.
 
Sostres era un indepentista de ERC cuando empezó con Jordi González y ahora es independentista de CiU. En Crónicas no hablaba de ello porque Sardà evitaba cuidadosamente debatir sobre los nacionalismos (también estaba Rahola) y la defensa que hacía de Aznar y Bush era una simple provocación
 
txus__ rebuznó:
Sostres era un indepentista de ERC cuando empezó con Jordi González y ahora es independentista de CiU. En Crónicas no hablaba de ello porque Sardà evitaba cuidadosamente debatir sobre los nacionalismos (también estaba Rahola) y la defensa que hacía de Aznar y Bush era una simple provocación
La Pilar Rahola, que tambien creo que es independentista, pero nunca tienen huevos a decirlo cuando salen en la tele.La defensa que hacia de Aznar era como contraposicion a la progresia y la defensa que hacia de Bush es que es un filoamericano hasta la medula.
 
tuhalp rebuznó:
txus__ rebuznó:
Sostres era un indepentista de ERC cuando empezó con Jordi González y ahora es independentista de CiU. En Crónicas no hablaba de ello porque Sardà evitaba cuidadosamente debatir sobre los nacionalismos (también estaba Rahola) y la defensa que hacía de Aznar y Bush era una simple provocación
La Pilar Rahola, que tambien creo que es independentista, pero nunca tienen huevos a decirlo cuando salen en la tele.La defensa que hacia de Aznar era como contraposicion a la progresia y la defensa que hacia de Bush es que es un filoamericano hasta la medula.

Era para tocar las narices mayormente de Sardà y la Rahola. Yo también soy proUSA y detesto a Bush, que es un falso conservador
 
tuhalp rebuznó:
Perineo rebuznó:
Os voy a pegar unos artículos del amigo para echarnos una risas. Usad www.internostrum.com porque paso de traducirlo escribiendo.
Perineo, pon si puedes el que habla de los asturianos, para darle un poco de vidilla al hilo.

Mmmm, este?

Andalusia, una realitat nacional

Ara resulta que Andalusia és una realitat nacional segons un pel que es veu Estatut que han aprovat. Bé, aquesta és la seva opinió. La meva és que Andalusia és la filla tonta d'Espanya, la que no hi ha més remei que pagar i callar. I esclar, com que estem ocupats i els que paguem som nosaltres, doncs au, a treballar aquí perquè es facin autopistes allà. Quan veig aquells anuncis que diuen que “Andalucía sólo hay una” sempre em dic: menys mal, perquè si n’hi hagués dues no sé com ens ho faríem per poder-les pagar.

Tots els suds són deficitaris, però Sicília té molta més gràcia. Tots els suds són estrafolaris, però a Texas hi ha petroli i pena de mort, i a Florida un Nobu a Miami i a Orlando un parc Disney. Andalusia és el sud deficitari i estrafolari però sense cap gràcia. Totes aquestes tendències musicals que quan no són horteres són desbordades, aquests crits que fan aquells nois de les guitarres, aquests costums de fira de pols i fino, etcètera. El gaspatxo m’agrada, és veritat, però si comptes tot el que hem pagat, noi, mai no ens havia sortit tan cara una sopa de verdures.

Però el que en realitat importa és que Andalusia ens ha significat una ruïna i no ens ha de fer cap vergonya dir-ho. Una ruïna de la que els propis andalusos van haver de fugir-ne. I una ruïna els propis andalusos que en fugiren ( no tots, NO TOTS, no tots -torno a dir-ho- però si majoritàriament) perquè vingueren per dret de conquesta i molts d’ells, la majoria d’ells, encara avui no parlen català i voten partits espanyolistes. Ells mateixos desmenteixen, amb la seva manera de comportar-se, que sentin Catalunya com la seva casa.

Hi ha el tòpic de dir que Catalunya no seria possible sense ells. És mentida. Catalunya és possible gràcies a la nostra iniciativa empresarial, a que parlem en català i al sistema moral de l’Eixample.

Naturalment que ens va anar bé tenir mà d’obra barata, però el servei és intercanviable i el que compta és la iniciativa. Microsoft seguiria sent possible si les dones de la neteja dimitissin en bloc -en fitxaríem unes altres- però no seria possible sense Bill Gates. No és la primera vegada que faig servir aquest argument però espero que sigui la primera vegada que per fi tothom l’entengui: no és tan difícil.

I és cert: feia falta servei. Però també ho és que ens hagués anat millor qualsevol altra immigració, una que no hagués vingut per dret de conquesta, una que mentre ens netejava el lavabo no hagués estat còmplice dels qui volien exterminar-nos exterminant la nostra llengua, una que mentre netejava l’escala no ens hagués degradat el suburbi, una que mentre posava totxos no ens hagués fet Cornellà, L’Hospitalet i aquest penós sistema moral on els grans beneficiats no donen mai les gràcies i els que tot ho hem pagat hem encara de demanar perdó.

Andalusia, una realitat nacional: i tot això qui ho paga?

Andalusia, una realitat nacional: fantàstic, m'és igual independitzar-me jo que us independitzeu vosaltres.
 
Perineo rebuznó:
tuhalp rebuznó:
Perineo rebuznó:
Os voy a pegar unos artículos del amigo para echarnos una risas. Usad www.internostrum.com porque paso de traducirlo escribiendo.
Perineo, pon si puedes el que habla de los asturianos, para darle un poco de vidilla al hilo.

Mmmm, este?

Andalusia, una realitat nacional

Ara resulta que Andalusia és una realitat nacional segons un pel que es veu Estatut que han aprovat. Bé, aquesta és la seva opinió. La meva és que Andalusia és la filla tonta d'Espanya, la que no hi ha més remei que pagar i callar. I esclar, com que estem ocupats i els que paguem som nosaltres, doncs au, a treballar aquí perquè es facin autopistes allà. Quan veig aquells anuncis que diuen que “Andalucía sólo hay una” sempre em dic: menys mal, perquè si n’hi hagués dues no sé com ens ho faríem per poder-les pagar.

Tots els suds són deficitaris, però Sicília té molta més gràcia. Tots els suds són estrafolaris, però a Texas hi ha petroli i pena de mort, i a Florida un Nobu a Miami i a Orlando un parc Disney. Andalusia és el sud deficitari i estrafolari però sense cap gràcia. Totes aquestes tendències musicals que quan no són horteres són desbordades, aquests crits que fan aquells nois de les guitarres, aquests costums de fira de pols i fino, etcètera. El gaspatxo m’agrada, és veritat, però si comptes tot el que hem pagat, noi, mai no ens havia sortit tan cara una sopa de verdures.

Però el que en realitat importa és que Andalusia ens ha significat una ruïna i no ens ha de fer cap vergonya dir-ho. Una ruïna de la que els propis andalusos van haver de fugir-ne. I una ruïna els propis andalusos que en fugiren ( no tots, NO TOTS, no tots -torno a dir-ho- però si majoritàriament) perquè vingueren per dret de conquesta i molts d’ells, la majoria d’ells, encara avui no parlen català i voten partits espanyolistes. Ells mateixos desmenteixen, amb la seva manera de comportar-se, que sentin Catalunya com la seva casa.

Hi ha el tòpic de dir que Catalunya no seria possible sense ells. És mentida. Catalunya és possible gràcies a la nostra iniciativa empresarial, a que parlem en català i al sistema moral de l’Eixample.

Naturalment que ens va anar bé tenir mà d’obra barata, però el servei és intercanviable i el que compta és la iniciativa. Microsoft seguiria sent possible si les dones de la neteja dimitissin en bloc -en fitxaríem unes altres- però no seria possible sense Bill Gates. No és la primera vegada que faig servir aquest argument però espero que sigui la primera vegada que per fi tothom l’entengui: no és tan difícil.

I és cert: feia falta servei. Però també ho és que ens hagués anat millor qualsevol altra immigració, una que no hagués vingut per dret de conquesta, una que mentre ens netejava el lavabo no hagués estat còmplice dels qui volien exterminar-nos exterminant la nostra llengua, una que mentre netejava l’escala no ens hagués degradat el suburbi, una que mentre posava totxos no ens hagués fet Cornellà, L’Hospitalet i aquest penós sistema moral on els grans beneficiats no donen mai les gràcies i els que tot ho hem pagat hem encara de demanar perdó.

Andalusia, una realitat nacional: i tot això qui ho paga?

Andalusia, una realitat nacional: fantàstic, m'és igual independitzar-me jo que us independitzeu vosaltres.

es la manera de pensar de Prat de la Riba, del padre Armengou, de Jordi Pujol y de CiU. No os engañeis, al mal llamado nacionalismo moderado le gusta el mercado España, no España
 
No, este:
Si quan un viatja a Euskadi s'adona per a què serveix el concert econòmic, quan avances amb el cotxe i entres a Astúries entens que, per poc que puguin evitar-ho, els espanyols el concert no ens el donaran mai. A Euskadi veus què es pot fer quan tens pasta i tens talent, i a Astúries veus que sense cap talent especial gaudeixen d'unes infraestructures impressionants que de cap manera no són fruit del seu esforç sinó del nostre. A Euskadi és veritat que administren els seus diners, i que en tenen molts, però també ho és que compten amb la gràcia i l'estil per saber-los aprofitar: i la gastronomia cada vegada és més brillant i delicada i les ciutats estan cada dia més endreçades i més netes. Astúries en canvi disposa d'una gastronomia que quan no té pretensions és grollera i que quan en té resulta fallida: no es detecta intel·ligència enlloc, tot tendeix al badall immens, a la rudimentària mediocritat dels subsidiaris, a la mena de vida que dus quan no t'has d'esforçar per guanyar-te-la. Catalunya entre Euskadi i Astúries, entre el que volem ser i el que els espanyols no ens tornaran mai. Si ets català i pagues l'IVA i l'IRPF fa molta ràbia viatjar per Espanya: veus on va a parar el teu esforç, a tota aquesta gent que no ens han presentat mai i que de seguida ens acaben sempre insultant. Et passen les ganes de treballar, quan viatges a Espanya. I no és estrany, la veritat, que treballar per engreixar l'enemic i l'invasor ens acabi emprenyant. La mentida de la solidaritat territorial, que no és solidaritat sinó atracament a mà armada, i la mentida més grossa encara que la fórmula de finançament que proposen els sociates per al nou Estatut s'assembla molt al concert basc. Però no es pot ser a Euskadi i entrar a Astúries sense pensar en el país que ens estem perdent per culpa d'haver-ne de pagar un altre que, let's be honest, tant se'ns en dóna.
https://www.avui.cat/avui/diari/05/ago/22/46941.htm
 
Perineo rebuznó:
tuhalp rebuznó:
Perineo rebuznó:
Os voy a pegar unos artículos del amigo para echarnos una risas. Usad www.internostrum.com porque paso de traducirlo escribiendo.
Perineo, pon si puedes el que habla de los asturianos, para darle un poco de vidilla al hilo.

Mmmm, este?

Andalusia, una realitat nacional

Ara resulta que Andalusia és una realitat nacional segons un pel que es veu Estatut que han aprovat. Bé, aquesta és la seva opinió. La meva és que Andalusia és la filla tonta d'Espanya, la que no hi ha més remei que pagar i callar. I esclar, com que estem ocupats i els que paguem som nosaltres, doncs au, a treballar aquí perquè es facin autopistes allà. Quan veig aquells anuncis que diuen que “Andalucía sólo hay una” sempre em dic: menys mal, perquè si n’hi hagués dues no sé com ens ho faríem per poder-les pagar.

Tots els suds són deficitaris, però Sicília té molta més gràcia. Tots els suds són estrafolaris, però a Texas hi ha petroli i pena de mort, i a Florida un Nobu a Miami i a Orlando un parc Disney. Andalusia és el sud deficitari i estrafolari però sense cap gràcia. Totes aquestes tendències musicals que quan no són horteres són desbordades, aquests crits que fan aquells nois de les guitarres, aquests costums de fira de pols i fino, etcètera. El gaspatxo m’agrada, és veritat, però si comptes tot el que hem pagat, noi, mai no ens havia sortit tan cara una sopa de verdures.

Però el que en realitat importa és que Andalusia ens ha significat una ruïna i no ens ha de fer cap vergonya dir-ho. Una ruïna de la que els propis andalusos van haver de fugir-ne. I una ruïna els propis andalusos que en fugiren ( no tots, NO TOTS, no tots -torno a dir-ho- però si majoritàriament) perquè vingueren per dret de conquesta i molts d’ells, la majoria d’ells, encara avui no parlen català i voten partits espanyolistes. Ells mateixos desmenteixen, amb la seva manera de comportar-se, que sentin Catalunya com la seva casa.

Hi ha el tòpic de dir que Catalunya no seria possible sense ells. És mentida. Catalunya és possible gràcies a la nostra iniciativa empresarial, a que parlem en català i al sistema moral de l’Eixample.

Naturalment que ens va anar bé tenir mà d’obra barata, però el servei és intercanviable i el que compta és la iniciativa. Microsoft seguiria sent possible si les dones de la neteja dimitissin en bloc -en fitxaríem unes altres- però no seria possible sense Bill Gates. No és la primera vegada que faig servir aquest argument però espero que sigui la primera vegada que per fi tothom l’entengui: no és tan difícil.

I és cert: feia falta servei. Però també ho és que ens hagués anat millor qualsevol altra immigració, una que no hagués vingut per dret de conquesta, una que mentre ens netejava el lavabo no hagués estat còmplice dels qui volien exterminar-nos exterminant la nostra llengua, una que mentre netejava l’escala no ens hagués degradat el suburbi, una que mentre posava totxos no ens hagués fet Cornellà, L’Hospitalet i aquest penós sistema moral on els grans beneficiats no donen mai les gràcies i els que tot ho hem pagat hem encara de demanar perdó.

Andalusia, una realitat nacional: i tot això qui ho paga?

Andalusia, una realitat nacional: fantàstic, m'és igual independitzar-me jo que us independitzeu vosaltres.


independencia para andalucia
 
Hablar espanol no es de pobres, pero por regla general, los que solo hablan espanol y viven en Catalunya, son gente bastante deficiente.
 
Arriba Pie